
USTEC· STEs NO SIGNARÀ
EL PACTE NACIONAL PER L’EDUCACIÓ

- USTEC·STEs ha defensat sempre i continua defensant que l’educació pública ha de ser l’eix vertebrador de tota l’educació, ja que només amb una bona xarxa pública, de qualitat i igual per a tothom, és possible avançar cap a una millora de la igualtat d’oportunitats i l’equitat social.
- La possibilitat de concertar els centres privats, que va regular la LODE (1985) com a complement a una xarxa pública insuficient, ha estat distorsionada i en els últims 23 anys de govern de CiU s’ha utilitzat per a concertar tot tipus de centres privats que ni tan sols complien els requisits legals (gratuïtat, no discriminació de l’alumnat i funció social).
- Això ens ha portat a la situació actual en la qual hi ha una gran fractura social entre els centres públics i els centres privats concertats, amb una escolarització totalment diferenciada per classe social i per origen cultural, en la qual els centres públics acullen la immensa majoria d’alumnat immigrant, d’alumnat amb dificultats i d’alumnat amb risc d’exclusió.
- Davant d’aquesta situació, nosaltres creiem que un Pacte Nacional per l’Educació hauria de fer possible revertir aquesta situació, re-prestigiant l’educació pública, fent-la atractiva per a totes les classes socials i limitant els concerts als centres que compleixin la seva funció social.
- L’actual redactat del Pacte que presenta el Departament no acaba de reflectir la voluntat d’impulsar l’educació pública, és del tot insuficient, ofereix molt poques garanties de revertir l’actual situació i, fins i tot, hi ha el perill d’acabar consolidant i ampliant la fractura social que actualment comporta la doble xarxa.
- Trobem a faltar un compromís explícit i una aposta clara per l’educació pública, com també mesures més concretes respecte a les condicions i límits per concertar, i mecanismes eficaços per eliminar progressivament alguns concerts.
- El compromís d’augmentar una hora lectiva per a l’alumnat de primària i de finançar aquesta sisena hora als centres concertats amb contractes programa i la possibilitat de finançar aquesta hora a la resta de centres concertats, a més a més de les polítiques anteriors relatives als concerts ja signats en el tram 3-6 i a l’augment dels mòduls d’alguns centres concertats, té com a resultat un desviament de diners públics destinats a incrementar les subvencions als centres privats en detriment de dedicar-los a ampliar i millorar les condicions dels centres públics.
- El text actual del Pacte, a més del tema de la pública-privada, planteja altres qüestions sobre les quals tenim també desacords:
- La implantació de la sisena hora a primària. Sempre hem manifestat que no és una mesura prioritària ni necessària, i que, dins l’horari actual, el que cal és adoptar mesures que permetin de forma efectiva i real el tractament de la diversitat, disminuint ràtios i dotant els centres de prou recursos humans i materials per atendre amb qualitat tot l’alumnat. Donat, a més, que aquesta sisena hora suposa una inversió de recursos molt important, creiem que s’haurien de destinar a solucionar qüestions més urgents i necessàries.
- Educació Secundària Obligatòria: La gran oblidada Tots els indicadors ens avisen que un dels reptes més importants que té avui dia el nostre sistema educatiu és justament l’Educació Secundària, tant pel que fa als resultats com els problemes creixents de massificació i de convivència. Calen, doncs, contemplar mesures específiques per aquesta etapa, tals com: disminuir el nombre d’alumnes per aula, i sobretot en aquells centres que tenen més alumnat amb dificultats; augmentar el professorat per tal que es pugui desdoblar en totes les matèries i poder fer una atenció més individualitzada; ampliar els recursos per a l’acollida de l’alumnat nouvingut; oferir formació adequada al professorat per tal de poder adquirir millors eines pedagògiques per afrontar els nous problemes de l’alumnat; augmentar el nombre de professionals, sobretot de psicologia, que puguin atendre els conflictes psicopatològics; implementar aules taller amb recursos materials i humans per a aquell alumnat amb dificultats per seguir el currículum estàndard; augmentar les hores no lectives per fer coordinacions; disminuir les hores lectives per als tutors/es de l’ESO, etc.
- Formació Professional: Caldria posar més interès a prestigiar els cicles formatius i fer-ne una bona “promoció social” d’aquest tipus d’estudis. Cal reordenar el mapa escolar de l’FP i augmentar l’oferta pública de cicles formatius. Cal una bona inversió per tal de renovar el material dels tallers, més i millors convenis amb les empreses i donar força més visibilitat a la formació professional, fent-la atractiva per a tot tipus d’alumnat.
- Coeducació: Deplorem que aquest Pacte no contempli una mesura educativa i preventiva tan important com és la coeducació als centres educatius, com a mesura d’equitat i contra la violència de gènere, i més tenint en compte que era un compromís previ del Pacte del Tinell.
- Autonomia i gestió de centres. Si bé estem totalment d’acord que els centres tinguin un marge d’autonomia per tal d’adequar-se al seu alumnat i al seu entorn, si no es garanteix un model de gestió democràtica i participativa, l’autonomia pot derivar cap a una major jerarquització dels centres, desmuntant el treball en equip que és absolutament necessari per millorar l’educació. Creiem que els llocs singulars han de tenir un perfil i la seva adjudicació ha de ser a través d’un concurs públic amb barems objectius com en qualsevol altra adjudicació. L’autonomia, el perfil propi dels centres i el dret d’elecció que figuren en el Pacte, poden obrir diferències significatives entre els centres i fomentar la competitivitat, en lloc de garantir la mateixa qualitat a tots.
- Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. Creiem que és positiu apropar els serveis als ciutadans i propiciar les decisions d’àmbit local, però si volem una equitat en aquests serveis s’ha de vetllar perquè la descentralització no signifiqui deixar-los en mans de diferents realitats (polítiques, socials, econòmiques) que puguin donar diferent qualitat i/o quantitat de servei. Hi ha d’haver un control i el compromís de no externalitzar els serveis educatius que es traspassin als ajuntaments, cosa que no consta en la redacció del Pacte. Els diners públics que es traspassin als ajuntaments no poden servir per privatitzar.
- Professorat. El Pacte no millora les condicions laborals del professorat i, en canvi, planteja una promoció professional horitzontal lligada a l’avaluació, amb la qual ja hem manifestat reiteradament el nostre desacord. El professorat que compleix una funció ha de tenir les hores suficients per dur-la a terme i no pas ampliar-li encara més la jornada, el ventall horari i la diferència de salaris entre el professorat. No hi consta, tampoc, cap compromís per millorar el sistema d’accés actual ni per oferir un accés diferenciat al personal interí.
Finalment, valorem positivament totes les mesures socials i l’esforç econòmic que contempla el Pacte. Creiem que són necessàries i que ajudaran a solucionar alguns dels
problemes que tenen les famílies: beques, menjadors, acolliment, plans d’entorn, etc. Creiem, però, que per això no feia falta cap Pacte, ja que tothom hi està d’acord.
El Pacte Nacional tenia sentit, al nostre entendre, per tractar d’acabar amb la fractura social que hi ha al nostre sistema educatiu entre els centres públics i els privats-concertats i, sobretot, per donar un impuls a l’educació pública, augmentant el seu prestigi, fent-la atractiva per a totes les classes socials i limitant els concerts als centres que compleixin la seva funció social.
Entenem que això no es dona. Tal i com està plantejat el Pacte, acaba consolidant la doble xarxa, augmentant els recursos a la privada concertada i no oferint garanties de que els centres concertats compleixin la gratuïtat i la no selecció de l’alumnat.
PER TOTS AQUESTS MOTIUS, PER LES LIMITACIONS, LES MANCANCES I ELS PERILLS QUE SUPOSA L’ACTUAL TEXT DEL PACTE NACIONAL PER L’EDUCACIÓ, USTEC·STEs NO L’HI POT DONAR EL SEU SUPORT.