Retall premsa

Fa uns dies el Departament d’Educació va anunciar la convocatòria de més de 12000 places d’oposicions durant els propers tres anys per reduir el percentatge de professorat interí del 19% actual al 8%. A primera vista, aquesta sembla una mesura positiva i pròpia d’un govern preocupat pels serveis públics d’un país i per les condicions laborals dels seus treballadors/es. I precisament potser per això Educació ha fet aquest anunci, per poder dir que el govern actua, és social, és positiu, aplica noves polítiques... És a dir, potser aquest ha estat un anunci bàsicament mediàtic i electoralista. M’explico.

Ningú qüestiona que cal reduir el percentatge de docents interins del nostre sistema educatiu. L’administració pública hauria de ser la primera en evitar la precarietat laboral i, ara per ara, un lloc de treball interí és sinònim de precarietat laboral, amb contractes que poden ser per dies i com a màxim per a un any. D’aquesta manera, el govern demostraria el seu rebuig al deteriorament general de les condicions laborals que està generant el sistema econòmic en què vivim; el qual, cínicament, intenta fer-nos creure que la temporalitat és l’única solució per aconseguir que no s’aturi el creixement econòmic. Però aquest ja seria un altre debat. Del que vull parlar aquí és de com el Departament d’Educació vol reduir l’alt percentatge de professorat interí que té contractat. Més concretament del com i del quan.

Primer cal dir que si bé la llei preveu que les administracions públiques puguin contractar personal interí per a casos excepcionals, el que sol passar és que s’abusa d’aquesta possibilitat i es contracta un alt percentatge de personal interí en comptes de crear més places estables. Un personal que té un sou més baix que els funcionaris de carrera i, aquest és el fet més greu, que no adquireix cap dret amb els anys treballats. D’un dia per l’altre, l’administració pot acomiadar aquest personal sense cap tipus d’indemnització encara que porti anys ocupant aquell lloc de treball. Paradoxalment aquests dies el Departament de Treball està col•laborant amb la Seat i els sindicats per intentar que el personal acomiadat tingui una “bona” indemnització.

D’altra banda no podem oblidar que per accedir al seu lloc de treball el personal docent interí/substitut prèviament ha hagut de participar en un concurs públic per formar part de la borsa de treball. Una vegada a la borsa, hi ha persones que han trigat anys a ser contractats per primer cop, i si tenien una feina en aquell moment l’han hagut de deixar, ja que una renúncia a una simple substitució per 4 dies suposa l’exclusió de la borsa. És per això que el personal substitut es pot passar molt de temps, fins i tot anys, treballant en substitucions de curta durada i havent de renunciar a qualsevol altra feina. Tot plegat per aconseguir finalment un contracte estable? No, per aconseguir algun dia un interinatge, un contracte per a tot un curs escolar en el mateix centre, d’1 de setembre a 31 d’agost; és a dir, per un any de contracte. I després d’aquest contracte anual què? Doncs amb sort obtenir un nou contracte anual o bé tornar a fer substitucions ara aquí ara allà.

I, ara per ara, com pot posar fi el personal interí/substitut a aquesta precarietat? Doncs amb les tan anunciades oposicions. Unes oposicions que consten d’unes proves molt allunyades de la pràctica docent, memorístiques i que, com la mateixa consellera ha reconegut, no és el sistema més idoni per assolir una selecció òptima del professorat. Unes oposicions que valoren molt poc la tasca realitzada al llarg dels anys pel personal interí/substitut i només si prèviament s’han superat les esmentades proves. I amb aquest sistema de selecció és amb el qual el Departament d’Educació va convocar milers de places a les darreres oposicions i proposa convocar-ne de nou al 2006. D’aquesta manera haurà convocat gairebé la meitat de les places que té previst convocar fins al 2008 per tal de disminuir el percentatge de professorat interí. Tot el contrari del que havia promès el tripartit uns dies abans de les eleccions al parlament de Catalunya, especialment el partit polític que ara gestiona Educació. En aquella campanya es va prometre que s’oferiria estabilitat al professorat interí/substitut fins que no s’aprovés un sistema d’accés diferenciat per aquest col•lectiu, en el qual l’experiència i la valoració de la tasca docent fos un factor determinant per a l’ingrés. Però la consellera ja va decidir l’any passat, amb el vist-i-plau de dos sindicats i el rebuig d’USTEC•STEs, que convocava oposicions massives perquè faltava molt per a l’aprovació de la LOE. I aquests dies s’ha demostrat que aquella era una mala excusa ja que ha tornat a anunciar oposicions per al 2006 amb l’actual sistema d’accés quan estem a pocs mesos de l’aprovació de la LOE, llei que podria modificar aquest sistema.

USTEC•STEs no ha canviat el seu posicionament. Sempre hem defensat un canvi radical de les proves i un model d’accés que contempli la doble via; és a dir, places pel professorat interí/substitut i places pels opositors/es lliures. Pensem que aquesta seria la mesura més justa. Per això no vam donar suport a la convocatòria massiva de places del curs passat ni a la que es farà l’any vinent, i per això hem donat suport a les mobilitzacions que s’han dut a terme aquest trimestre i ens hem manifestat a Madrid per pressionar al govern espanyol. Altres sindicats ni tan sols defensen la doble via, i algun que diu defensar-la, l’any passat va recolzar una convocatòria massiva amb l’actual sistema d’accés i aquest any ha signat un acord amb el MEC que suposa renunciar a que la LOE contempli aquesta mesura. Els fets són els que són.

Joan Alsina Tarrés
Membre del Secretariat Intercomarcal d’USTEC•STEs (IAC) de Girona