 |
||
| |
L'arribada d'immigrants a Catalunya a mig curs puja a 2.500 en tres mesos 1. • Vic i Reus disposaran de serveis per acollir els nouvinguts abans d'assignar-los una escola 2. • Els centres de recepció funcionaran tot l'any i quedaran buits a l'inici de cada curs escolar Alumnes immigrants surten del col.legi Santa Caterina, situat a prop de la catedral de Vic, ahir a la tarda. Foto: FERRAN NADEU JORDI CASABELLA BARCELONA Des del mes de setembre vinent, els estrangers en edat escolar que arribin a Vic (Osona) i Reus (Baix Camp) una vegada iniciat el curs seran acollits de manera temporal en unes dependències de caràcter educatiu i assistencial de nova creació. Se'ls proporcionaran uns coneixements generals i també lingüístics bàsics, durant un any com a màxim, abans de poder ser adscrits a una escola ordinària. La incorporació a les aules catalanes de gairebé 2.500 immigrants durant el primer trimestre del curs, quatre vegades més que fa un any, i la perspectiva que la situació augmentarà ha fet que la Conselleria d'Educació emprengui aquesta iniciativa. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va revelar ahir que les primeres aules d'aquesta experiència pilot que funcionarà durant 11 o 12 mesos a l'any, i a la qual es podran afegir altres municipis, s'ubicaran en aquelles dues ciutats on la gestió de l'allau migratòria comporta una complexitat més gran. Maragall va insistir que les noves "aules" on es formaran els nouvinguts "durant 15 dies, un mes o dos", i fins a un any com a màxim, evitaran, d'una banda, "els problemes que comporta l'arribada cega i incontrolada" d'alumnat a les escoles al llarg del curs. I, de l'altra, "es guanyarà capacitat per prendre la millor decisió" a l'hora d'escolaritzar-los de manera definitiva. DISTORSIÓ Maragall es referia a la distorsió que origina per a la tasca docent l'incessant degoteig de noves matrícules i al fet que, en l'actualitat, els estrangers van a parar als centres on hi ha places disponibles, que acostumen a ser els que estan plens d'alumnat forà, cosa que només fa que el gueto sigui cada cop més gran. Rarament les escoles més apreciades per la població autòctona tenen cap vacant una vegada iniciat el curs. El conseller va assegurar que no és una mesura "segregadora" sinó que busca "la integració", que es tracta d'una manera diferent d'escolarització, però d'"incorporació al sistema educatiu" en definitiva, i que els usuaris del servei "no estaran aïllats". En suport d'aquesta última afirmació va citar la seva participació "en les activitats dels plans educatius d'entorn que organitzin els ajuntaments o els serveis educatius de cada zona", encara que sense més concreció. El padró reflecteix sospitoses caigudes en col.lectius immigrants 1. • La nova norma d'empadronament pot estar restant fiabilitat al cens 2. • El 10% dels residents a Espanya són estrangers, segons dades de l'INE Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge. Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge. MÉS INFORMACIÓ * L'arribada d'immigrants a Catalunya a mig curspuja a 2.500 en tres mesos * ERC exigeix a Maragall més català al Batxillerat ANTONIO BAQUERO BARCELONA Una de cada 10 persones que viuen a Espanya és immigrant. Així es constata a les xifres oficials de població l'1 de gener del 2007 que ahir va fer públiques l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en base a les dades del padró i que assenyalen que de les 45.200.737 persones empadronades, 4.519.554 són estrangeres. En conjunt, la població espanyola ha crescut entre el 2006 i el 2007 l'1,1%, i ha passat de 44.780.964 a 45.200.737 habitants. No obstant, el sorprenent descens registrat en diversos col.lectius immigrants (equatorians, colombians i argentins) posa en dubte la fiabilitat del padró. Per comunitats autònomes, Catalunya continua al capdavant en la presència d'immigrants, amb 972.000 estrangers, que ja són el 13,5% de la població. No obstant, encara que la xifra de forans sigui menor, el percentatge d'immigrants és més elevat a les Balears (18,45% de la població), a València (14,99%), a Múrcia (14,49%) i a Madrid (14,25%). Fonts de l'INE destaquen el creixement del col.lectiu d'immigrants romanesos, que ha augmentat en un any en 119.860 persones, i ha passat de 407.159 el 2006 a 527.019 el 2007. Un ascens que s'atribueix a l'atracció que va suposar l'entrada del seu país a la UE, cosa que els permet residir legalment a Espanya. L'OMBRA DEL DUBTE No obstant, la sorprenent evolució a la baixa d'algunes nacionalitats concretes, com són els equatorians (34.211 persones menys que el 2006), colombians (3.599 menys) i argentins (9.093 menys) estén l'ombra del dubte sobre la fiabilitat de les dades. A més, també resulta significatiu que Barcelona, una de les ciutats que han rebut més immigrants, presenti una baixada de 10.492 persones en el total d'habitants, que l'1 de gener del 2007 era d'1.595.110 persones, mentre que un any abans era d'1.605.602. Encara que la versió oficial és que aquests immigrants han marxat d'Espanya, els experts adverteixen que les xifres poden estar condicionades pel requisit de donar de baixa els extracomunitaris que no renovin el padró dos anys després de donar- se d'alta. Gasán Saliba, secretari d'Immigració de CCOO, assenyala que "la norma de donar de baixa els extracomunitaris distorsiona les xifres, ja que ha fet que del padró hagin caigut molts immigrants que segueixen vivint aquí però als quals els ha caducat l'empadronament i no el van renovar". El fet que nombrosos immigrants canviïn de pis fa que no arribin a rebre la notificació que han de renovar el padró. Un advocat especialitzat en estrangeria comenta que "molts immigrants o no saben que se'ls ha donat de baixa o simplement ho saben però no han renovat el tràmit, ja que, per deixar de figurar al padró, no perden drets, com la targeta sanitària o l'escolarització dels nens, que van obtenir quan es van donar d'alta". "SEGUIM AQUÍ" Els exemples són nombrosos. María C., una equatoriana resident a Barcelona, va explicar a aquest diari que el seu certificat d'empadronament ha caducat. "A mi i al meu fill ens han donat de baixa, de manera que som dos equatorians que vivim aquí i no hi constem", va dir. Els responsables de l'INE defensen la mesura i creuen que "les xifres del padró s'ajusten més a la realitat que abans de posar-la en pràctica, quan les dades d'empadronament estaven inflades amb el registre d'immigrants que se n'havien anat però que seguien constant-hi". ERC exigeix a Maragall més català al Batxillerat MÉS INFORMACIÓ * El padró reflecteix sospitoses caigudes en col.lectius immigrants * L'arribada d'immigrants a Catalunya a mig curspuja a 2.500 en tres mesos J. C. BARCELONA El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, va exigir ahir a la Conselleria d'Educació una "rectificació del projecte d'ordenació curricular del Batxillerat per al pròxim curs, que preveu una retallada horària de l'assignatura de Llengua i literatura catalanes, que passarà de les tres hores setmanals actuals de classe a només dues, tant en el primer com en el segon curs de l'etapa. Ridao va reclamar "un informe preceptiu del sector" abans d'adoptar aquesta mesura, que també afectarà d'igual manera la matèria de Llengua i literatura castellanes. Al ser preguntat per l'oposició al projecte d'un dels socis de Govern, el conseller Maragall va afirmar que la proposta encara es trobava en una fase inicial i que havia estat traslladada al Consell Escolar de Catalunya, que ha d'elaborar el seu dictamen, després d'advertir ERC que el seu departament era "el responsable ple" de la confecció d'aquesta norma. L'episcopat català es va mostrar igualment contrari a l'ordenació curricular perquè deixa l'assignatura de Religió fora de l'horari lectiu de 30 hores setmanals. Aquells que vulguin cursar- la ho podran fer al final de la jornada escolar. A través d'un comunicat, el secretariat interdiocesà que s'ocupa de l'ensenyament de la matèria i que presideix l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va assenyalar que confia que el decret "s'ajusti a la normativa legal vigent" que la proposta ara mateix incompleix. Integrar el nouvingut MÉS INFORMACIÓ * Abstenció electoral a Catalunya * L'arribada d'immigrants a Catalunya a mig curspuja a 2.500 en tres mesos El projecte de la Conselleria d'Educació de crear centres d'acollida d'immigrants en edat escolar que arriben a Catalunya quan el curs ja ha començat sembla un bon sistema per aconseguir la integració dels nous escolars sense entorpir el ritme dels alumnes que començaran el curs amb normalitat, és a dir, al setembre. De moment, la Generalitat, d'acord amb els ajuntaments, preveu la creació aquest any de centres a Vic i a Reus, dues ciutats on es produeix una notable arribada de nens immigrants com a conseqüència de la reagrupació familiar. El trimestre passat van arribar a Catalunya en aquestes condicions gairebé 2.500 estrangers en edat escolar. I tot indica que el ritme continuarà pujant els pròxims mesos. Aquests centres d'acollida es plantegen com a aules en què els nois reben uns coneixements bàsics de català i castellà perquè puguin integrar-se al cap d'unes setmanes en un centre escolar i tinguin la possibilitat d'acoblar- se sense problemes greus a l'activitat dels seus nous companys. Els centres permetran també una distribució més racional dels nous escolars, de manera que no es creïn escoles gueto, plenes d'immigrants. No sembla que les crítiques rebudes per aquest pla, en el sentit que pot generar exclusió d'unes minories, siguin gaire consistents. Al contrari, la conselleria ha afrontat un problema real i ha preparat solucions. Habitualment passa en relació amb el fenomen de la immigració que predomina el discurs políticament correcte que amaga --o no aborda-- realitats socials concretes. I aquesta, l'arribada d'estrangers en edat escolar fora del calendari, n'és una. |
USTEC·STEs (2)