 |
||
| |
Els futurs professors hauran de saber una llengua estrangera 1. • Per al grau de mestre s'exigirà un nivell elemental, i per al màster, un de mitjà 2. • Els docents de l'ESO tindran 6 mesos de pràctiques, i els de Primària, un curs MÉS INFORMACIÓ * Montilla assumeix que l'educació és el repte econòmic prioritari JORDI CASABELLA / BARCELONA ANTONIO M.YAGÜE / MADRID Els futurs mestres d'Educació Infantil i Primària i els professors de Secundària i Batxillerat hauran d'acreditar un nivell de coneixements en anglès o una altra llengua estrangera. Així ho estableix un projecte d'ordre ministerial que desenvolupa aquestes ensenyances i que també exigeix més formació pràctica dels alumnes que cursin el grau de mestre i el seu corresponent màster. Els futurs plans d'estudi seran debatuts dimarts pel ple del Consell d'Universitats i podrien començar a impartir- se durant el curs 2008-2009. Els textos normatius als quals ha tingut accés aquest diari, que incorporen un nou llenguatge fent més èmfasi en les competències que els docents han de dominar, exigiran als mestres saber expressar-se en alguna llengua estrangera en el nivell A2, d'acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. Aquest barem requereix un domini elemental de l'idioma i una capacitat de comunicació en situacions quotidianes amb expressions d'ús freqüent i la utilització d'una gramàtica i un vocabulari bàsics. MÉS PRÀCTIQUES Els professors de Secundària i Batxillerat, que obligatòriament hauran de cursar el màster, hauran d'acreditar el nivell B1, una categoria intermèdia que suposa desenvolupar-se en la majoria de les situacions durant un viatge, així com comprendre textos clars i escriure textos senzills i coherents. Els actuals certificats d'aptitud pedagògica (CAP), en vigor des del 1970, que permeten l'accés a professor de Secundària, no exigeixen demostrar el nivell d'idioma. La formació pràctica del grau de mestre, una altra de les grans novetats, tindrà un any de durada, cosa que elevarà fins a quatre anys el temps necessari per cursar aquesta carrera, que tindrà mencions curriculars o itineraris que permetran especialitzacions. El curs de pràctiques inclou el treball de final de curs i té l'objectiu que els alumnes adquireixin un coneixement pràctic de l'aula i de la seva gestió, sàpiguen fomentar el clima adequat que faciliti l'aprenentatge i la convivència, i com s'ha d'organitzar una classe en què hi ha nens de diferents cultures, edats i capacitats. En l'actualitat, aquestes pràctiques són de quatre mesos. Els professors de Secundària obligatòria i Batxillerat, FP, ensenyances artístiques, ensenyances d'idiomes i ensenyances esportives hauran de cursar un màster d'un any, que inclourà un semestre de classes pràctiques. Juntament amb la realització del treball de final de carrera, els graduats invertiran aquest període a adquirir experiència en la docència, acreditar un bon domini de l'expressió oral i escrita, dominar habilitats per facilitar l'aprenentatge i la convivència, i també assessorar altres professionals, els alumnes i les famílies. Per a la formació professional hauran de conèixer la tipologia empresarial dels sectors productius i els sistemes organitzatius de les empreses. CANVI D'ESPECIALITAT Per ingressar al màster, la nova regulació exigeix la corresponent titulació universitària de l'especialitat escollida. En el cas que els graduats en vulguin cursar un altre de diferent, les universitats dissenyaran una prova perquè s'acreditin aquestes competències. A tall d'exemple, un graduat en Físiques que vulgui cursar el màster de Matemàtiques haurà de superar un examen en què demostri que domina aquesta matèria. També s'estableix que almenys el 80% de les ensenyances del màster han de ser presencials, necessàriament les pràctiques. El pla d'estudis inclou continguts que preparin els docents per mantenir una bona relació amb la família i l'entorn social de l'alumne i, sobretot, a aprendre, sobre el terreny, a ensenyar. |
USTEC·STEs (2)