Raons d'un suspens general

ANTONI Bassas

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=461045&idseccio_PK=1006&h=

El suspens general que acabem d'obtenir en educació ens interpel.la a tots. Per començar, a la Generalitat. Però la seva responsabilitat, principal, no és l'única. Començo per la part que em toca: els pares. Ens movem entre dos extrems: la hiperprotecció i la indiferència.

Diu un proverbi xinès: "Educa els fills amb una mica de gana i una mica de fred". Doncs aquí, ni una cosa ni l'altra. Els ho comprem tot. Els tenim ben encoixinats, patint perquè un no els traumatitzi i amb actituds hiperprotectores que poden arribar a desautoritzar el mestre davant d'un nen.

Diu Raimon Panikkar: l'educació no s'ensenya, s'encomana. El problema és que per encomanar cal estar en contacte i, ¿a quines hores arribem a casa? ¿I en quin estat físic i anímic veiem els nostres fills, si és que els veiem? Però si l'última cosa que un té ganes de fer quan arriba derrotat a casa és parlar... En conseqüència, falla aquella màxima de "no s'ensenya amb el que es diu sinó amb el que es fa": tots diem als nens que miren massa la tele, però ¿quants pares no tenen televisor a l'habitació?

Els mestres també tenen unes responsabilitats evidents. He defensat des d'aquesta columna que haurien d'estar més reconeguts. No sóc dubtós (em penso), i per això afirmo que en aquests moments, a l'ensenyament secundari està treballant un munt de professorat sense vocació i sense cap tipus de formació didàctica ni peda- gògica. O que a la pública les baixes són freqüents. Segur que n'hi ha de justificades. Però, ¿totes? ¿És normal que hi hagi instituts amb un 25% de la plantilla de professors substituts? ¿Que una nena de primària tingui quatre mestres en un curs? En la carrera docent, l'antiguitat és bàsica: com més anys, més punts per a trasllats i per triar matèries. ¿El mèrit és anar fent anys, només? ¿No hi ha cap altre estímul per al jove que fa rutllar una classe?

No podem mirar més temps cap a una altra banda. A l'excel.lència s'hi arriba per l'exigència de les responsabilitats. La Generalitat ha de posar els recursos. Els mestres, la professionalitat. Els pares, l'interès. I els alumnes, l'esforç.