 |
||
| |
El desànim mina la moral dels alumnes i professors a Espanya 1. • Els docents figuren entre els que menys confien en els seus pupils de l'OCDE 2. • Un informe diu que els estudiants troben a faltar més suport dels ensenyants EL PERIÓDICO MADRID Als centres escolars espanyols es respira un clima enrarit. La moral d'estudiants i professors està per terra. Els alumnes tenen molt arrelada la sensació que el professorat no els dóna suport com caldria esperar, i al mateix temps els ensenyants troben a faltar un compromís més ferm dels seus pupils amb l'aprenentatge. La falta de confiança dels uns i dels altres ha estat recollida a l'estudi Escuelas de éxito en España. Sugerencias e interrogantes a partir del informe Pisa 2003, que ahir va ser presentat a Madrid. Un dels autors del treball, Álvaro Marchesi, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat Complutense de Madrid, va assegurar en la presentació que "el desànim" detectat era "la dada més impactant" de la investigació, cosa que "hauria de fer reflexionar les autoritats sobre la necessitat de prendre mesures per recuperar la confiança". D'acord amb aquest treball, que serà objecte de debat durant la XXI Setmana Monogràfica de l'Educació de la Fundació Santillana que es va obrir ahir, Espanya és a la cua dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en l'indicador que mesura la moral dels usuaris i els professionals de la docència. Si bé la dada que reflecteix la falta d'expectatives dels professors ha estat corroborada per altres estudis, resulta xocant que fins i tot als centres on l'alumnat d'ESO obté millors resultats, segons l'informe Pisa, els estudiants percebin que no reben prou suport dels docents a classe. "Això no passa en altres països", va afirmar Marchesi en conversa amb aquest diari. El catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació creu que aquesta singularitat s'explica perquè "encara que en els últims 30 anys hem avançat molt en matèria educativa, el sistema educatiu espanyol s'enfronta al mateix temps a tres reformes" que generen, segons el seu parer, "molta pressió". Marchesi es refereix a l'extensió de l'escolarització obligatòria dels 14 als 16 anys, la integració de les minories arribades de l'estranger i els canvis que ha comportat la irrupció de la societat del coneixement i la informació. PROPOSTA DE MESURES Preguntat per les mesures que l'Administració hauria d'adoptar per poder posar fi a aquesta situació, Marchesi va proposar tres iniciatives concretes. Per un costat, va reclamar que l'educació sigui una "tasca transversal del Govern", de manera que competeixi a tots els ministeris, a més a més de les comunitats autònomes i els ajuntaments, va assenyalar. "Si es construeix un centre de salut, per exemple, que es faci des d'una perspectiva educadora i s'hi habiliti un espai per a la lectura als nens que hi vagin", va explicitar. Juntament amb aquesta mesura, en va plantejar dues més: que es creï un consell general dels docents, "a imatge i semblança, per entendre'ns, del Consell General del Poder Judicial", que es converteixi "en un referent professional i ètic de la professió", i una carrera docent que sigui "incentivadora i exigent", i que permeti tornar el prestigi a la tasca educadora. ORDRE I SILENCI L'estudi també mesura "el clima disciplinari de la classe" a través de la formulació de preguntes que s'interessen per saber si els alumnes escolten el que diu el professor, si hi ha soroll o si no comencen a treballar al cap de molt després del començament de la classe. "El clima del centre és un factor diferenciador entre les escoles amb millors i pitjors resultats", conclouen els investigadors. A més atenció a classe, menys soroll i més celeritat a l'hora de posar-se a treballar, i també més rendiment acadèmic. La influència que tenen en els resultats "els recursos culturals i educatius de les famílies", "l'estatus socioeconòmic i el nivell educatiu dels pares" són igualment determinants per a l'èxit a l'escola, igual que "el context sociocultural mitjà" del centre educatiu, segons testifica el treball. Les expectatives de l'alumnat resulten de la mateixa manera decisives en els resultats. On hi ha més estudiants que aspiren a anar a la universitat els rendiments són més elevats. |
USTEC·STEs (1)