Opinions sobre la disciplina a l'escola

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&t=1&idseccio_PK=1006

LA SITUACIÓ DE L'ESCOLA A CATALUNYA|L'OPINIÓ DEL SECTOR

Opinions sobre la disciplina a l'escola

CARTES DE LECTORS SOBRE CONFLICTES ALS COL.LEGIS

Societat hipòcrita

David Sempau

Membre de l'associació educativa Educere. Palamós

Els docents es manifesten contra la violència a les aules. Demanen més autoritat, capacitat per imposar sancions immediates, més recursos pedagògics, més complicitat de la societat, sobretot dels pares. Apunten als símptomes i s'obliden de les arrels del problema. En l'àmbit psicològic, a mesura que l'alumnat creix es va fent conscient de la hipocresia de la societat que l'espera, i de la inutilitat del seu esforç per aprendre (amb sort acabarà de mileurista). En l'àmbit intel.lectual, en lloc d'ajudar-lo a aprendre a viure en harmonia amb ell mateix, amb els altres i amb el medi natural, se li omple l'horari escolar amb matèries inconnexes. En l'àmbit físic, ¿algú creu de veritat que es pot tenir lligada a una taula i una cadira gent que bull d'energia? M'he dirigit sense èxit a autoritats de tots els colors amb projectes innovadors de reconstrucció educativa, capaços d'implicar la comunitat circumdant, d'obrir l'escola a la societat i viceversa. ¿Resultat? Més enllà de bones paraules, res. El problema no està en els alumnes. El problema està en la falta d'imaginació, voluntat i vocació dels que tenen el poder i els mitjans per canviar el rumb de les coses.

Pares educadors

Valentín Abelenda

Salt

Els mestres de Catalunya estan cansats de suportar vexacions, insults i agressions. La situació empitjora cada dia, però als pares no hi ha qui aconsegueixi fer-los veure que ells són els primers responsables de l'educació dels seus fills. Són els que tenen l'obligació d'inculcar-los valors com el respecte i el rebuig del sexisme i la xenofòbia. Tot això s'aprèn a casa. No podem pensar a portar els nostres fills al col.legi perquè ens els eduquin uns altres i quedar-nos tranquils. Els pares han de dedicar temps als seus fills, demostrar-los el seu amor, escoltar-los. Se'ls ha de donar paraules d'ànim, però també d'advertència clara i de retret just.

Mal exemple

Pilar Crespo

Tarragona

La televisió ha substituït el més humà de cada llar: diàleg entre pares i fills i jocs familiars. Avui, els mestres es queixen que no tenen autoritat a les escoles, i els pares, que els seus fills no els fan cap mena de cas. Sé que no és l'única raó, però si a les cases hi hagués menys hores de visualització de programes banals, segur que la convivència seria més fàcil i els fills rendirien més al col.legi.

Un país frívol

María de los Ángeles Ramos

Valencia (Veneçuela)

La violència als centres escolars no és res més que el fidel reflex de la nova Espanya, frívola, deshumanitzada. Un país de color de rosa, empresonat en la cursileria que ofereixen les revistes del cor i els escàndols de tonadilleres, toreros i comtesses. Els espanyols que ens en vam haver d'anar fa molts anys a la recerca de llibertat no reconeixem l'Espanya d'avui.

Respecte

María Pardo

Xirivella (València)

Difícilment se solucionarà el problema del fracàs escolar si no es té respecte pels professors. Vuit de cada deu mestres reconeixen haver patit agressions verbals o físiques dels alumnes. Si l'Administració educativa anul.la els càstigs que al centre s'imposen als que cometen abusos, l'autoritat del professor queda d'aquesta manera en entredit. Però el problema també té uns components més greus. Si els nens i adolescents no respecten els seus pares, tampoc respectaran els professors i companys de classe. I no respecten els pares perquè aquests no els han dit mai no. Quan jo era petita, si deia que m'havien castigat al col.legi, els meus pares em posaven un altre càstig. No dic que s'hagi d'arribar a pegar, però sense correctius no hi ha educació.

Som culpables

Ángeles Grupeli

Madrid

Sóc mare d'un noi de 21 anys i d'una noia de 12, votant d'esquerres i defensora dels drets dels estudiants, però he de dir que, encara que afortunadament al col.legi dels meus fills (concertat i laic) no hi ha problemes greus d'aquest tipus, sí que he pogut observar en molts casos que bona culpa de la falta de disciplina que existeix als col.legis la tenim els pares. És fonamental que els nostres fills vegin a casa que els seus pares respecten i recolzen els professors. Hem passat de l'autoritarisme dictatorial de l'època de Franco a una pràctica indefensió dels professors. He conegut, especialment quan el meu fill anava a un col.legi públic, pares que interpretaven qualsevol correcció de la conducta dels seus fills com si es tractés d'una agressió. Hi ha d'haver una legislació que recolzi els professors i els col.legis i que els defensi de les agressions tant d'alumnes com de pares.

Falla la inspecció

Andreu Cànovas

Cardedeu

Sóc professor d'ESO, i crec que els problemes de les aules provenen d'una mala gestió. Amb bona fe ja no es governa un centre d'ensenyament, i la inspecció normativa no assumeix responsabilitats. Hi ha inspectors que pensen més en un ascens professional que a assumir les seves funcions. Davant la complexitat que suposa escolaritzar nois de 14 a 16 anys amb uns pares que tenen poc temps per atendre'ls per la duresa de la jornada laboral, els inspectors d'educació no han estat precisament exemplars.

Dues classes de joves

Xavier Pascual

Vilanova i la Geltrú

En l'entorn escolar hi ha dues classes de joves: els que utilitzen la intel.ligència per estudiar, i els altres, els elements antitot que no tenen criteris estables --ni tan sols coherents-- i que usen la violència com a arma de comunicació perquè desconeixen l'ús racional de la paraula i l'entesa. N'hi ha prou d'acostar-se a aquests últims, sentir el seu pobre llenguatge i adonar-se del tracte vexatori que generalment utilitzen entre ells mateixos i amb els altres. Però tot això, indubtablement, no ho han forjat els mestres ni els professors. Això neix i s'enforteix en el si de la famí- lia, i encara més quan aquesta no té el més elemental criteri educatiu: la disciplina. Pretendre descarregar en l'escola la frustració d'unes carències educatives amb els propis fills és tan miserable com embrutar el carrer i després queixar-se que no el netegen.