 |
||
| |
Violència a l'escola 1. • L'informe Cisneros és una agressió a la correcció metodològica i a la finor intel·lectual Foto: MIQUEL ZUERAS Foto: MIQUEL ZUERAS Josep-Maria Terricabras // Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Acaba de sortir un informe sobre assetjament i violència a les escoles, que ha causat un gran impacte: tracta un tema de gran preocupació social i arriba a uns resultats molt negatius. Els estudis sociològics tenen un atractiu extraordinari, però són perillosos quan es prenen com una ciència exacta. Treballar amb xifres i tants per cent dóna, és clar, una pàtina d'objectivitat i de rigor que sovint es trenca si es rasca un xic la superfície. Això és el que li passa, em temo, a l'informe Cisneros sobre violència i assetjament escolars. Consideracions abans de la lectura de l'informe. Un document com aquest no és mai ben neutral ni ben innocent. I això ho veiem de seguida. Va ser presentat a Madrid el dia 18 de setembre a migdia, però a mitjanit l'equip d'investigadors ja va fer una nota de premsa rectificant l'error d'algunes agències de premsa que atribuïen al document l'afirmació que els alumnes que n'assetgen d'altres cometran algun delicte abans dels 24 anys. Aquesta no és una afirmació del document, sinó d'un estudi noruec. Malgrat tot, dies després, alguns mitjans encara ho repetien. ELS DIES següents van aparèixer dues notes de "suport a l'informe": el dia 19, la de "les associacions (de fet, quatre) contra l'assetjament escolar i laboral del País Basc i Navarra"; el dia 20, la de "les associacions (de fet, sis) contra l'assetjament escolar i del moviment contra la intolerància". Mentrestant, responsables polítics, pedagogs i líders socials també s'hi havien manifestat, sovint amb reserves, almenys des de Catalunya. Ara bé, que hi hagi alguns grups que, sense haver intervingut en l'informe, hi "donin suport" és una novetat mundial en el terreny de la sociologia científica. Tot indica que el tema és cridaner i que s'aprofita ideològicament. ¿O potser només és una casualitat que els mals resultats del treball es detectin a 14 comunitats, i que no s'estudiïn la Rioja, el País Valencià, les Balears i les ciutats autò- nomes de Ceuta i Melilla, totes governades pel PP? ¿És una afirmació científica o ideo- lògica la que fa Iñaki Piñuel, un dels redactors de l'informe, quan el 21 de setembre, tres dies després de publicar-lo, escriu al diari Abc, entre altres coses, que les successives reformes educatives han deixat el professorat "indefens davant la violència"? Perquè, ¿què fa l'informe? L'informe avalua més de 25.000 alumnes d'entre 7 i 18 anys, de més de 1.150 aules, que han contestat l'"autotest Cisneros" al seu aire. Segons els autors, el resultat és "la fotografia de l'estat del problema de l'assetjament i la violència escolars durant els mesos de maig-juny del 2006 als centres educatius de tot Espanya". De fet, ja hem vist que no es fa a "tot Espanya". Si els autors només volen que sigui una fotografia de dos mesos, l'estudi resulta molt poc significatiu. Ara bé, les reaccions que ha provocat indiquen que el treball té més pretensions i vol tenir més projecció: vol donar la situació de l'assetjament escolar a Espanya. ¿QUÈ DIU l'informe? En resum: gairebé un 25% dels nens i joves d'entre 7 i 18 anys pateixen assetjament físic o verbal a les aules; entre els nens de primària, els assetjats arriben a més del 40%. Andalusia és la comunitat que en surt més mal parada (27,7%), Aragó la que en surt millor (18,20%) i Catalunya es mou en la mitjana. Entre els agressors també hi ha professors (gairebé un 4%). Però, encara més: un tant per cent molt elevat de joves i infants tenen estrès posttraumàtic, i el 50% de les víctimes acaben tenint depressions. Els resultats són tan dolents que sorprenen tothom. Alguns mitjans catalans van parlar de "dades alarmants" i de "xifres esfereïdores". Francament, a mi les xifres em semblen ridícules i malgirbades. Entenc que l'informe tingui en compte no solament la violència física, sinó també la psicològica. El que no entenc és que es posin al mateix nivell "criticar, deixar de parlar o insultar", com si fossin formes igualment greus d'assetjament. Amb els criteris de l'estudi, ¿no resultarà que qualsevol humà ja és un assetjador? I quan es diu que el mestre sovint és culpable perquè sotmet els pitjors alumnes a la riota pública i així anima a fer-ho, també s'afirma --sense explicar com lliga tot plegat-- que els agressors trien les seves víctimes d'una manera "aleatòria", sense aparent raó, ja que tant poden maltractar el més espavilat i la més guapa --observin el masclisme científic del treball--, com es poden acarnissar amb el més esporuguit. En el seu alarmisme no explica per què a tercer de primària hi ha un 43,6% d'assetjament, i a primer de batxillerat, un 11,4%. Ni es planteja quina mena de societat és la que alimenta tants monstres. ¿D'on surt tota aquesta quitxalla desenfrenadament impresentable? Per entendre alguna cosa, ¿no s'haurien de posar en relació aquests resultats amb la vio- lència social o la violència masclista, que darrerament ha crescut a Catalunya un 41%? Aquest informe em sembla en si mateix una agressió: a la correcció metodològica i a la finor intel.lectual. Segurament servirà, però, per confirmar els prejudicis més negatius i més indiscriminats que molta gent té avui de l'escola, dels mestres i dels joves. Heus aquí un molt mal servei. |
USTEC·STEs (1)