 |
||
| |
Escola, religió i llibertat sindical SENTÈNCIA ACLARIDORA DE L'ALT TRIBUNAL // MARC CARRILLO Escola, religió i llibertat sindical 1. • El Constitucional empara en una sentència els drets laborals dels professors de Religió MARC Carrillo* La Constitució estableix que els poders públics garanteixen el dret que tenen els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves conviccions. Però el que no estableix ni encara menys exigeix és que la formació religiosa pugui ser considerada com una assignatura avaluable acadèmicament. Tampoc ho prohibeix. Es tracta, en definitiva, d'una opció del legislador que pot existir o no. No deixa de ser una singularitat que en un Estat que és aconfessional la Religió hagi estat considerada com una matèria aca- dèmica del currículum. De manera especial, quan en el marc de la racionalitat de l'Estat democràtic, la religió hauria de formar part del legí- tim àmbit privat de la llibertat de la persona. EL CAS és que a l'existir l'assignatura de Religió a les escoles, lògicament hi ha uns professionals que exerceixen la docència d'aquesta matèria, amb els seus drets i els seus deures. I entre els seus drets, com qualsevol altre treballador, naturalment hi ha la llibertat sindical per a la defensa dels seus interessos. Aquest dret fonamental comporta crear sindicats, afiliar-s'hi i desenvolupar l'activitat sindical si s'és elegit. I és en aquest context on s'han fet molt perceptibles els problemes que en moltes ocasions pateixen els professors de Religió davant d'alguns dels seus ocupadors. Sobretot en col.legis religiosos privats i en centres concertats finançats amb diners públics, en els quals, fruit de la privilegiada posició que a l'Església catòlica proporcionen els vigents Acords amb l'Estat Vaticà de l'any 1979, l'empresa --en algunes ocasions-- s'ha cregut en el dret de rescindir contractes de treball o de condicionar l'exercici de drets fonamentals dels docents, a causa d'aspectes relatius a la seva llibertat personal sense incidència sobre el contingut de la seva tasca docent. Per exemple, estar divorciat, ser lesbiana o agnòstica, estar afiliat a un sindicat determinat, o tenir determinades conviccions morals. L'argument que s'acostuma a esgrimir en aquests casos per limitar drets fonamentals o fins i tot per no renovar el contracte és que les conviccions o les opcions sindicals del professor contradiuen l'ideari que té el centre o són contràries a la formació religiosa dels alumnes. Els acords de l'any 1979 plantegen seriosos problemes d'adequació a la Constitució. Però, quan els drets fonamentals estan en joc, la primacia de la Constitució ha de permetre que es resolguin els conflictes preservant la garantia jurisdiccional dels drets vulnerats. En aquest context val la pena ressenyar la recent sentència 247/2006 del Tribunal Constitucional per la qual es reconeix a un professor de Religió el dret a la tutela judicial i a la llibertat sindical. Es va tractar del cas d'un docent de religió i moral catòlica en un centre d'educació secundària de les Canàries, on prestava serveis per compte de la Conselleria d'Educació de la comunitat autònoma. En els últims comicis sindicals es va presentar com a candidat del sindicat CGT, i en va resultar elegit. En el desenvolupament de les seves funcions com a representant legal dels treballadors havia iniciat actuacions en contra de l'Administració autonòmica, encaminades a la regularització del col.lectiu de professors de Religió, i va arribar fins i tot a promoure una vaga. La demanda d'empara plantejada pel professor ho va ser per sol.licitar la tutela del seu dret a la llibertat sindical com a conseqüència de la conducta de la conselleria, que va consistir a prohibir-li l'assistència a les reunions del comitè d'empresa al qual pertanyia, a traslladar-lo sense cap motiu a un nou lloc de treball i a reduir-li de la mateixa manera injustificada la jornada de treball amb la consegüent reducció laboral. ABANS D'ARRIBAR el cas al Tribunal Constitucional, aquest professor va obtenir satisfacció parcial a les seves pretensions, que es van centrar en una indemnització pels danys patits com a conseqüència d'una conducta empresarial antisindical. D'aquesta manera ho va reconèixer la jurisdicció laboral, si bé va reduir a la meitat la quantia econòmica reclamada. No obstant, la Sala Social del Tribunal Suprem va denegar la indemnització al considerar que el professor no aportava pautes suficients que facilitessin la quantificació del dany que s'havia de reparar. I això és el que ara el Constitucional ha anul.lat per falta de motivació raonable de la negativa a indemnitzar. Val la pena ressaltar que el Constitucional recorda que, pel que fa a la protecció dels drets fonamentals, la Constitució els protegeix no en sentit teòric o ideal, sinó com a drets reals i efectius. Amb el rebuig, en aquest cas, de la reparació econòmica sense justificació suficient, aquest professor de religió hauria vist danyat no només el seu dret a la tutela judicial, és a dir, a una resolució judicial conforme a dret, sinó el dret principal, la llibertat sindical en defensa dels seus representats. I això és el que ara, amb bon criteri, el Constitucional li ha reconegut. * Catedràtic de Dret Constitucional de la UPF. |
USTEC·STEs (1)