 |
||
| |
ADÉU A UNA FIGURA CLAU DE L'ESCOLA PÚBLICA // LA VIDA La pedagoga Marta Mata mor a Barcelona als 80 anys • Cofundadora de Rosa Sensat, ara presidia el Consell Escolar de l'Estat • Polítics, sindicats i associacions de pares elogien la mestra socialista JORDI CASABELLA BARCELONA La pedagoga barcelonina Marta Mata Garriga, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, un dels motors dels moviments de renovació pedagògica que van començar a agafar impuls amb el restabliment de la democràcia a Espanya, va morir ahir al matí a l'Hospital de Barcelona cinc dies després d'haver complert els 80 anys. Mata, que havia estat diputada socialista a Madrid, senadora, diputada al Parlament i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, presidia des del 2004 el principal organisme consultiu del Ministeri d'Educació, el Consell Escolar de l'Estat. La cofundadora de Rosa Sensat, que va patir un infart cerebral després d'haver estat ingressada fa 15 dies a l'hospital, va ser una defensora apassionada de l'escola pública i laica. Aquesta faceta no li va impedir recollir ahir, junt amb els elogis del sector de la comunitat educativa més pròxima, com els de la ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, els d'aquells que havien arribat a reclamar el seu cessament al capdavant del Consell Escolar de l'Estat. La ministra es va referir a la pèrdua d'"una figura històrica" obsessionada per la formació del professorat que sempre va fer la seva feina "amb l'energia i la dedicació que dóna la fermesa d'idees". "¡Tant de bo que hi hagués moltes persones amb aquest grau d'implicació en l'educació dels nostres fills i en el futur del país!", va exclamar el president de la Confederació Nacional Catòlica de Pares d'Alumnes, Luis Carbonel. Aquest es va mostrar molt crític amb Mata el 2005 quan ella va recolzar amb el seu vot una proposta que reclamava la sortida de la matèria de Religió dels centres públics. El president Maragall, amic personal de la família de Mata, va rememorar que ella havia rescatat "l'esplèndida tradició pedagògica catalana que va tenir un gran moment a començaments del segle XX i que s'hauria pogut perdre en la me- mòria dels temps". Pel conseller d'Educació, Joan Manuel del Pozo, la seva voluntat de "dinamitzar, democratitzar i catalanitzar l'educació" va ser especialment ressenyable. COHERÈNCIA Els sindicats de docents, com FETE-UGT, es van referir a Mata com "la pedagoga i política compromesa amb la renovació pedagògica i les classes socials més desafavorides". "Ha sigut coherent amb els seus plantejaments i una dona dialogant", va afegir Francisco Vírseda, secretari de la Federació de Sindicats Independents de l'Ensenyament, la principal organització sindical del sector concertat. La seva militància en les files socialistes tampoc va impedir que CiU subratllés, a través de la diputada Irene Rigau, que Mata "ocuparà un lloc privilegiat en la història de la pedagogia catalana". ------------------------------------------- L'EDUCACIÓ COM A COMPROMÍS SOCIAL JOAN CLOS Alcalde de Barcelona Marta Mata va ser una persona bondadosa, intel.ligent, lluitadora, socialista, catalana. Va ser part d'una generació que va ser educada per viure en un món que es va esfumar amb la guerra civil, i sobretot amb la postguerra franquista. Però d'aquesta herència, d'aquest ideal frustrat, va treure forces per construir el futur. Perquè aquest món que li van prometre sigui veritat algun dia, aixecat per les generacions que es van educar a les aules que ella va tutelar amb enorme saviesa. En aquests moments de pesar per la seva desaparició, recordo que aquesta autèntica senyora de l'ensenyament va representar, i representarà sempre, el millor de la tradició pedagògica catalana. Voldria destacar dos moments de la seva llarga trajectòria pedagògica. Un, el de la transició democràtica. Mata ja havia llaurat el seu prestigi com a renovadora de la formació de mestres, però va ser en els inicis de la democràcia quan va fer una de les aportacions més importants per al futur del país. Va ser una apassionada defensora de no separar els alumnes catalans segons la seva llengua materna, una idea que ara sembla òbvia, però que en aquell moment tenia els seus detractors. Mata sabia que la cohesió de la societat catalana, la convivència de la qual avui estem orgullosos, es cuinaria en aquelles aules compartides, com així ha estat. El segon moment és recent. Com a presidenta del Consell Escolar de l'Estat va defensar amb la mateixa passió la laïcitat de l'ensenyament. La va defensar des del seu catolicisme obert i tolerant, conscient que en una societat plural, complexa, la religió és un tema privat. Buscava una escola inclusiva, per a tothom, de qualitat, i ai- xò és l'ambició de l'escola pública. I per aquest afany de formar ciutadans, als 90, des de l'Ajuntament de Barcelona, de què era regidora, va impulsar el projecte de ciutats educadores que avui inclou dos centenars de ciutats del món. ------------------------------------------- L'empremta que perdura • Rosa Sensat, que es va fundar amb la participació activa de Marta Mata, va suposar una fita en la renovació pedagògica • La influència de l'entitat ha marcat els mestres EL PERIÓDICO BARCELONA L'empremta de Marta Mata és a l'Associació de Mestres Rosa Sensat més que en cap altre lloc. Això és el que opinen molts dels professors que van estar vinculats a aquest moviment de renovació pedagògica. Corrien temps molt grisos quan el 1965 Mata i altres professionals preocupats per l'educació van crear l'associació. "Em vaig unir a Rosa Sensat als anys 70 perquè era l'única que trencava amb la mediocritat imperant", explica Joan Doménech, director de l'escola Fructuós Gelabert del barri de Gràcia de Barcelona. "Era un espai --prossegueix-- de reflexió i debat des de la base". Amb els anys, l'associació ha canviat , com gairebé tot. "El 1975 vam publicar un document que es titulava Per una escola pública i el 2006 n'hem editat un altre amb el lema Per una nova educació pública". "Rosa Sensat ha passat amb el temps --subratlla Doménech-- d'allò concret de l'escola a la globalitat de l'educació". Montse Anton, professora de la facultat de Ciències de l'Educació de la UAB, també opina que Rosa Sensat era l'únic espai que no era gris en el món educatiu de les acaballes de la dictadura franquista. I per a ella, Marta Mata era l'esperit d'aquest moviment pedagògic. "A mi em va ensenyar una cosa molt important: que l'educació infantil és l'autèntica base de l'educació i la que és generadora d'igualtat". Jaume Cela, director de l'escola Bellaterra, va arribar a Rosa Sensat des del Camp de la Bota on, sense tenir el títol, ensenyava a nens que tenien poques oportunitats. "A l'associació ho vaig aprendre tot, des d'aspectes molt amplis del coneixement fins a donar-li al mestre la dimensió de ciutadà". "Però sobretot --remarca-- a reflexionar sobre l'educació". Cela considera que Rosa Sensat era fa quatre dècades l'única oferta vàlida en el món educatiu. "Ara és molt més àmplia, hi ha més entitats que s'ocupen de la renovació pedagògica". Elit professional Escola pública i educació pública són les premisses d'una associació "en què acabàvem d'aprendre el que les escoles no ensenyaven", apunta Artur Noguerol, professor de la facultat de Ciències de l'Educació. "Rosa Sensat es va crear per persones que eren grans savis --assegura-- i aquesta és la base amb què s'ha treballat posteriorment en tot el món de l'ensenyament". "A més, ha creat una espècie d'elit professional ja que molts mestres que estan vinculats a l'associació Rosa Sensat avui són presents no només a les escoles, sinó també a les universitats, les administracions i la inspecció". Ensenyant i companya Noguerol no pot desvincular Marta Mata d'aquest moviment pedagògic. "Cap a l'any 1972 o 1973 em va demanar que li fes una substitució. Ella era la titular i jo a penes un alumne avantatjat i malgrat això, en tot moment demanava la meva opinió; no m'havia sentit mai tan escoltat". "Marta Mata era la mestra capaç d'obrir moltes perspectives i a la vegada una gran companya". Rosa María Ramírez és directora de l'escola Vila Olímpica. "A Rosa Sensat vaig aprendre coses noves i això va predeterminar completament la meva manera d'encarar l'educació". "Ara hi ha moltes més facilitats, però llavors, als anys 70, no". Quan la democràcia es va normalitzar "l'associació va perdre alguna de les seves funcions, però el cert és que encara té molts motius per existir". ------------------------------------------- Una guia enmig del desert J. C. BARCELONA Filla d'una docent abnegada, la seva vocació política va néixer després del seu pas per un kibbuts d'Israel. Poc després, convertida en una mestra amb "ideologia, ideals i idees", com la va qualificar ahir Carme-Laura Gil, exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat, es va sumar al grup de professionals de l'educació que van crear Rosa Sensat. Les escoles d'estiu de l'entitat no trigarien a erigir-se poc després en una referència enmig del panorama desèrtic de l'època. VOCACIÓ POLÍTICA Llicenciada en Pedagogia i professora de la UAB, va ser diputada pel PSC, al qual es va integrar procedent del Moviment Socialista de Catalunya, en les primeres Corts Constituents. La seva trajectòria política va prosseguir després al Parlament i l'Ajuntament de Barcelona. Vicepresidenta del Consell Escolar de l'Estat des que es va crear l'organisme el 1986, el 2002 va donar un cop de porta i el va abandonar en disconformitat per l'actitud del PP en la tramitació de la llei de qualitat que, al seu parer, impedia que es fes un debat en profunditat. El 2004, després de la victòria electoral socialista, la ministra María Jesús San Segundo la va fer presidenta. Des d'aquest càrrec no va dubtar a demanar al Govern que trenqués els acords amb la Santa Seu, del 1979, que obliguen a oferir la matèria de Religió als centres públics. Tot i així, la seva dedicació i el seu caràcter dialogant li van permetre establir vies de diàleg amb els representants de l'ensenyament confessional i guanyar-se el seu afecte. Reinventora d'un sistema pedagògic que es negava a tractar els nens com adults i primava el respecte per l'alumne, i que entroncava amb la millor tradició pedagògica catalana, Mata es va convertir en el "referent del model d'escola catalana pública, laica i de qualitat", va dir ahir el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Ricard Aymerich. Mata i els seus col.legues de Rosa Sensat reivindicaven amb el seu treball la tasca dels grans mestres, els que ella va conèixer durant la seva formació a l'escola Pere Vila i a l'Institut Escola de la Generalitat. I la seva activitat es va convertir en una guia per als joves docents inquiets, tan necessitats de noves pautes pedagògiques com de llibertat. ------------------------------------------- |
USTEC·STEs (1)