 |
||
| |
El mòdic pressupost inicial de la reforma educativa s'ageganta
El cost de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, vol començar a implantar el curs 2014-2015, s’ha desbocat. La nova memòria econòmica del projecte, enviada ahir a les comunitats autònomes, fulmina l’anterior i dispara l’escàs cost previst inicialment, xifrat en tan sols 7,5 milions d’euros per als dos primers anys. Amb un canvi de criteris i de càlcul, la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, va estimar ahir en 408 milions d’euros el cost de la implantació de la norma en tres anys, que assumirà l’Executiu central. Però a aquesta quantitat s’hi hauran d’afegir a partir del quart exercici la mateixa quantitat de milions –o més– cada any en concepte de costos indirectes o de consolidació, que hauran d’assumir les comunitats. Segons l’equip del ministre Wert, el primer factor que ha disparat els costos és l’alt índex de població escolar en l’àmbit rural en algunes comunitats, que en el primer esborrany no es va tenir en compte. El segon és la implantació de dos itineraris a quart d’ESO (cap a FP o batxillerat), que exigirà desdoblar aquest curs. I el tercer, un estalvi menor a l’inicialment previst (que era de 67 milions d’euros en dos anys) per la compactació del batxillerat. A més a més, s’ha de finançar la FP bàsica. Com a conseqüència d’aquests canvis en el nou projecte, que serà debatut a la Conferència Sectorial d’Educació el 7 de febrer, el ministeri preveu invertir 23 milions el primer any i 130 milions el segon. El cost més important tindrà lloc en el tercer any d’implantació de la reforma, no contemplat en la memòria anterior: 255 milions. En la memòria de l’avantprojecte presentada als consellers d’Educació el 4 de desembre passat, la previsió del ministeri era gastar 11,3 milions el segon any, després d’haver-se estalviat 3,8 milions el primer, tal com va informar EL PERIÓDICO. LA CONSOLIDACIÓ / Més imprecís és el capítol de costos indirectes que Educació vol endossar a les comunitats autònomes a partir del quart exercici, quan la reforma ja estigui en marxa. La intenció és que augmenti el percentatge dels alumnes de FP i baixi la taxa d’abandonament educatiu prematur (els alumnes que no segueixen estudiant després de l’educació obligatòria). Avui aquesta taxa és del 26,5% i el Govern ha d’acostar-la a la mitjana europea (13,5%) el 2020 instat per la UE. L’equip de Wert ha dissenyat tres possibles escenaris. Un, pessimista, en el qual es redueixi un 6% l’abandonament escolar, que costaria a les comunitats 150 milions d’euros per any. Un altre intermedi, que suposa reduir l’índex un 11%, valorat en 332 milions. I un tercer escenari, decididament optimista, que suposaria reduir-lo en un 17% i arribar al 9% actual de Finlàndia, amb un cost de 927 milions. «Com més èxit tingui la LOMCE, més grans seran els costos indirectes», va advertir Gomendio. L’èxit en aquest cas passa inevitablement per crear més llocs a FP, i com a conseqüència hi haurà d’haver més professors de FP i centres adequats per impartir-la. ¿Quin serà el cost en cadascuna de les comunitats? El ministeri no s’atreveix a fixar-ho i diu que dependrà del seu percentatge d’abandonament escolar prematur i del cost de les branques de FP que s’estableixin, d’acord amb el seu teixit industrial. En qualsevol cas, la FP és més cara que el batxillerat i un lloc costa a l’any un mínim de 6.000 euros. El portaveu del PSOE al Congrés, Mario Bedera, va qualificar de low cost la memòria, ja que no suposa ni la desena part de la retallada de 5.000 milions realitzada pel Govern en un any. [ +INFO ] > Claus. |
USTEC·STEs (1)
