Els sobresous corruptes

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=20/01/2013&idioma=1

Porto malament que em robin. Porto pitjor que a més es riguin de mi i que, davant els casos més evidents de corrupció, la resposta sigui el cinisme i la hipocresia: tractar els ciutadans com nens petits als quals és fàcil mentir. «El PP sempre ha reaccionat amb transparència i rigor quan ha estat qüestionat», va assegurar ahir Mariano Rajoy . I sense anomenar-lo va posar com a exemple el tracte donat a Luis Bárcenas, «que militava i ja no hi és» perquè el PP «va actuar i va depurar responsabilitats». Serà a partir de demà, perquè almenys fins avui Bárcenas ha mantingut a Gènova un despatx, una secretària i un cotxe oficial : un Audi A6. L’extresorer no paga ni la gasolina de l’Audi, tampoc el condueix ell. D’això se n’ocupa un escorta armat, que cobra del diner públic a través dels fons per a seguretat que l’Estat aporta als principals partits. Rajoy és qui permet que aquest escorta pagat pels ciutadans faci també de xòfer per a un imputat per corrupció. És tot «transparència» i «rigor». Té la seva broma sinistra: el jutge que va investigar la Gürtel , Baltasar Garzón , ja no té cotxe amb escorta , però Bárcenas, sí. L’exquisit tracte que Rajoy està donant al seu extresorer tan sols sembla tenir una explicació: que el president té por del que pugui explicar. Per les finances de la dreta espanyola ha circulat diner negre en grans quantitats. Està provat. Va passar als anys vuitanta, com explica qui va ser secretari general d’AP, Jorge Verstrynge : «Al partit hi arribaven diners B d’elèctriques, particulars, banca, indústria pesant, empreses…» . Va passar també als noranta, com ho demostren les converses telefòniques del cas Naseiro . I ha continuat passant al segle XXI, com ha provat la Gürtel . Tampoc és novetat que el PP pagui sobresous als seus dirigents: està acreditat en les declaracions de rendes presentades al Congrés. Tenim sobresous, diner negre… ¿a algú el sorprèn que els dos components cristal·litzessin en forma de sobre amb bitllets mensuals, com admeten en privat dirigents del PP? ¿Com es pot explicar si no que qui portava els comptes –que no podia requalificar res ell tot solet– pogués acumular 22 milions a Suïssa? ¿Quant diner negre va passar pel tresor del PP perquè el seu gestor prosperés d’aquesta manera?

El cas Bárcenas no és que faci mala olor, és que fa una pudor que empesta. És un enorme pastís de merda que erosiona la credibilitat d’unes institucions ja molt deteriorades. Espanya 2013 es resumeix en dos xantatges: el cap de l’Estat, amenaçat pel soci d’ Urdangarin ; i el cap del Govern, amenaçat pel seu tresorer. Els papers de Bárcenas són pura dinamita; alguns ja circulen. ¿Seria acceptable que els mateixos que avui imposen duríssimes retallades als més febles es repartissin de manera sistemàtica sobresous dels diners de la corrupció? Aquesta mena de gent no tan sols provoca por: també indignació.