 |
||
| |
L’escassetat de feina impulsa els espanyols a estudiar anglès Per necessitat. Després d’anys i anys d’anar al grup de cua en totes les estadístiques europees, d’apassionats debats sobre com elevar el baix nivell d’idiomes dels espanyols i de donar la culpa al doblatge de les sèries de la tele i de les pel·lícules, ha fet falta que arribés la crisi econòmica perquè els espanyols es posessin, per fi, a estudiar anglès. Sortir de les llistes de l’atur o trobar una feina a l’estranger han col·locat l’aprenentatge d’aquesta llengua en primera línia per millorar la competitivitat. Cada vegada hi ha més empreses que inclouen el coneixement de l’anglès com a requisit en les seves ofertes de treball, corroboren empreses de treball temporal com Manpower i InfoJobs. «En només un any, el percentatge d’ofertes d’ocupació que demanaven anglès ha passat del 25% del 2011 al 27% del 2012», explica Anna Quintero, directora de màrqueting d’InfoJobs. «La tendència –prossegueix Quintero– és que, en un mercat laboral tan saturat com l’espanyol, en igualtat de condicions entre dos candidats, les empreses discrimen a favor de qui sap idiomes». I això afecta tant els joves com els adults. «El percentatge de més grans de 45 anys que es posen a estudiar anglès per millorar les seves possibilitats de trobar feina o millorar-la és cada cop més alt», afirma María José Martín, directora d’Atracció i Gestió de Talent de Manpower. «Les empreses valoren els idiomes per un tema de globalització: com que el mercat interior està tan parat, cada vegada més aposten per l’exportació, i això requereix professionals que parlin anglès», afegeix la directiva de Manpower, on el 63% de les ofertes de feina que es van tramitar l’any passat per a llocs de treball indefinits demanaven coneixements d’anglès. MULTILINGÜES / «A la ciutat de Bar-celona i en poblacions costaneres turístiques ja és una condició indispensable per poder treballar. I, durant els últims temps, no només es tracta de saber anglès, sinó que s’estan reclamant altres llengües com per exemple l’alemany, el rus i fins i tot el xinès», assegura Carme Muñoz, professora del departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de Barcelona (UB). I no només en demanen les empre- ses locals. «Amb un mercat laboral intern que no creix, cada cop hi ha més gent, sobretot professionals del sector sanitari i de les enginyeries, que es prepara per sortir a treballar a l’estranger i, en aquest cas, l’anglès és condició indispensable», afegeix la directiva d’InfoJobs. De tota manera, el nivell segueix sent baix, dels pitjors d’Europa: Espanya és, encara avui, el país on més persones reconeixen que no saben parlar cap llengua estrangera (el 54% de la població), segons l’últim Eurobaròmetre. I només un 18% dels espanyols són capaços de mantenir una conversa en dos idiomes estrangers. Això sí, hi ha voluntat d’esmena i tot i que no aconseguim resultats brillants, es nota una millora respecte a anteriors enquestes fetes per aquest organisme de la Unió Europea (UE). Encara que lluny de països com Àustria, Irlanda i Itàlia, que des del 2005 han registrat forts increments (fins al 16%) en el nombre de persones que són capaces de mantenir una conversa en una llengua estrangera, Espanya ha experimentat un destacable augment del 2%. A més, i en això sí que som líders segons l’Eurobaròmetre, aquest és el país on més persones (un 28%) es mostren disposades a posar-se a estudiar idiomes. «Lamentablement, això són només bones intencions que es repeteixen cada cop que comença un nou any sense gaire èxit. El baix nivell d’idiomes és un problema de país, en què anem millorant, sí, però a poc a poc», indica la professora Carme Muñoz. L’ESCOLA / De cara a les generacions futures, el panorama és una mica més esperançador: els estudiants espanyols d’entre 14 i 16 anys escalen posicions, i se situen al davant del Regne Unit, França i Polònia pel que fa a domini de llengües estrangeres, segons una enquesta feta pública al juny per la UE. L’enquesta, la primera que elabora la UE per conèixer les competències lingüístiques en alumnes de secundària, assenyala que, a Espanya, el 50% dels estudiants que obtenen les millors notes d’anglès a l’escola reben lliçons addicionals d’aquesta llengua fora del col·legi. «En nens més petits, de 10 anys, un estudi de la UB ha comprovat que els factors que més els ajuden a aprendre idiomes són la proximitat lingüística entre la llengua materna i l’estrangera, i l’exposició extraescolar a la llengua, sobretot mirar pel·lícules i televisió en versió original i, en menor mesura, internet», explica Muñoz. |
USTEC·STEs (1)