Rebel·lia contra la privatització

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

La dimissió de 322 caps d’ambulatori a Madrid confirma que els metges resisteixen

Desde la página 1 Semblava que la lluita que durant els dos darrers mesos han mantingut els professionals sanitaris de Madrid en contra de les decisions del Govern d’Ignacio González ja remetia, amb les vacances nadalenques. Al cap i a la fi, és el que va passar el curs anterior amb els professors en peu de guerra durant l’últim trimestre del 2011 i que, malgrat més d’una desena de vagues, va quedar relegada en l’oblit amb l’entrada de l’any nou. La marea verda es va desinflar arran de la passivitat dels ciutadans i de la impotència d’uns professors que van veure com disminuïen les seves nòmines sense que servís per a res... Però sembla que la història no es repeteix.

Els professionals sanitaris continuen en lluita, però han canviat la tàctica. S’han acabat les vagues (cinc setmanes de dilluns a dijous), que l’únic que fan és fer minvar un sou necessari més que mai després de les retallades al sector públic, però no la mobilització. De moment, dilluns va haver una massiva manifestació amb el lema “La sanitat no es ven” en ple centre de Madrid, malgrat que aquell dia era festa a la comunitat i que els plans de privatitzar la gestió d’hospitals i centres de salut es van aprovar l’última setmana de desembre. I ahir, més de la meitat dels directius dels centres de salut van presentar la carta de dimissió, que es farà efectiva en el moment que el Govern d’Ignacio González publiqui els plecs amb els ambulatoris escollits per externalitzar-ne la gestió.

Com reacciona, l’equip de Govern madrileny, a aquestes noves mesures de protesta? Com ho va fer el 2012: continuaran amb els seus plans perquè, segons el conseller de Sanitat, Javier Fernández-Lasquetty, en declaracions a la cadena Ser, l’externalització dels centres de salut, a més de suposar una “reducció de costos”, genera més motivació “per als professionals que poden gestionar l’activitat. En cas que no hi hagi professionals sanitaris per gestionar, es donarà la gestió a empreses.

Crida l’atenció, tanmateix, l’afany dels responsables de la comunitat madrilenya de comparar-se ara amb la sanitat catalana. Lasquetty mateix va assenyalar que l’externalització dels centres de salut és una “experiència que està funcionant” en comunitats autònomes com ara Catalunya, on l’atenció primària “la porten metges que treballen lliurement”. En la mateixa línia es va manifestar dilluns el conseller d’Assumptes Socials, Jesús Fermosel, que va defensar l’externalització de la gestió sanitària posant l’exemple de Catalunya, on “el 50 per cent de la sanitat pública està gestionada per hospitals privats”.

Però el model català a què ara s’aferra Madrid no és vàlid, fonamentalment perquè les empreses que participen en la xarxa pública no tenen ànim de lucre. El model sanitari català es compon d’un 30 per cent d’hospitals públics que pertanyen a l’Institut Català de la Salut i un 70 per cent de concertats, entre els quals la majoria són també de capital públic (ajuntaments, consells comarcals, Generalitat, universitats), però en forma d’empreses públiques, consorcis i fundacions. Només en dos casos hi ha al darrere empreses amb ànim de lucre, com és el cas del Sagrat Cor. La resta són organitzacions en què, si hi ha alguna mena d’excedent, els diners han de tornar a la institució en forma de millores d’infraestructura o equip: no es reparteix benefici. En l’assistència primària la proporció és la inversa: el 80 per cent dels centres pertany a l’ICS. El 20 per cent restant està en mans de cooperatives de professionals (les EBA, que són una dotzena) que s’administren com a empreses privades, o bé pertanyen a fundacions i consorcis, com els hospitals, informa Ana Macpherson.

DANI DUCH A la càrrega. L’inici del 2013 ha portat la primera manifestació contra la privatització

Amb l’avís de renúncia de 322 membres de 137 centres de salut –d’un total de 270–, avui mateix, es reprendran les negociacions d’una banda entre els sindicats i la Conselleria de Sanitat i, de l’altra, membres d’aquest departament amb el comitè coordinador professional, les primeres després de l’aprovació de la llei de Mesures d’Acompanyament dels pressupostos del 2013. En totes dues el principal escull es continua centrant en els plans d’externalització dels sis hospitals i 27 centres de salut nous. El document de propostes alternatives dels sindicats de la taula sectorial afirma (amb un ajust de 510 milions d’euros) que la retirada de l’externalització de la gestió sanitària produeix estalvi, mentre que el departament de Fernández-Lasquetty s’oposa a aquesta tesi.

A la reunió amb el comitè coordinador professional es tornarà a presentar un document de propostes alternatives als plans de la conselleria que calculava un estalvi de més de 1.100 milions d’euros. Per l’equip de Fernández-Lasquetty, aquesta xifra dels professionals és “inflada” en alguns punts.

Quins són els plans de la Comunitat de Madrid?

Manifestació dels sanitaris

Sense previ avís i sense que existís cap tipus de contacte amb els professionals sanitaris, el conseller de Sanitat, Javier Fernández-Lasquetty, va presentar el 31 d’octubre passat l’anomenat pla de mesures de garantia de sostenibilitat del sistema sanitari públic, que inclou la privatització de la gestió sanitària de sis hospitals de Madrid i d’un 10% dels centres de salut (27). Segons Lasquetty això aconseguiria un estalvi important, ja que la despesa sanitària per càpita d’aquests hospitals puja a 600 euros i, amb l’externalització de tots els seus serveis, es reduiria a 441 euros.

Els hospitals estudien accions preventives

Tot i que els lemes de les protestes s’inspiren en la guerra oberta de la sanitat madrilenya, a Catalunya la preocupació de fons són els 4.000 milions que caldrà retallar aquest any i l’equivalència amb la suma de tot el que s’ha fet en els dos últims anys. El 2 de gener, coincidint amb el final del tancament de treballadors de l’hospital de Sant Pau, on va agafar força la primera protesta, membres dels comitès d’empresa de 24 centres d’atenció primària i hospitalària –Clínic, Sant Pau, Vall d’Hebron, Parc Taulí, Terrassa, Viladecans, Móra d’Ebre i CSI l’Hospitalet, entre d’altres– van acordar una sèrie de mesures conjuntes que han de discutir-se en cada empresa. “Com que les retallades ens afecten de diferent manera a cada centre, no hi ha manera d’anar a l’una si no acordem accions conjuntes”, assenyala el representant d’UGT a Sant Pau, Sergio del Río. De moment, seran accions només com a prevenció davant els rumors.

Per què s’han oposat els professionals sanitaris als plans de la comunitat?

Primer, perquè s’han adoptat les mesures sense explicar res. Segon, perquè no comparteixen en absolut la decisió de privatitzar la gestió quan, segons ells, aquesta resulta a mitjà termini més cara per als contribuents. L’Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (Afem) defensa que la despesa hospitalària no és de 600 euros, sinó de 347 euros. Suposaria un cost inferior al que es generaria si es concedeix a una empresa privada.

La privatització de la gestió tindrà algun cost per a l’usuari?

No, en principi no. L’atenció sanitària