 |
||
| |
Pares i professors insten a repensar els deures del col·le Un terç dels estudiants dediquen dues hores diàries a les tasques escolars a casa Defensors i detractors creuen que l’Administració hauria de dictar uns criteris Alguns ja els han acabat. D’altres, més mandrosos o més ocupats en altres tasques, encara els estan fent. Pràcticament tots els estudiants de sis a 17 anys han hagut de dedicar un temps aquest Nadal a fer els deures escolars, una activitat que alguns consideren imprescindible, però que d’altres, sobretot pares i alumnes, qualifiquen d’innecessària, farragosa i generadora de conflictes familiars. Avui mateix, últim dia de festa abans de tornar demà a classe, segur que encara hi ha més d’un estudiant endarrerit que s’afanya a completar fitxes, solucionar operacions matemàtiques o acabar les lectures encomanades pel mestre. Defensors i detractors de les tasques escolars coincideixen –amb diversos matisos, això sí– que s’han de replantejar i que seria molt útil que l’Administració dictés criteris i recomanacions sobre aquest tema. A diferència de països com França, on les lleis educatives dediquen un capítol a orientar sobre la feina que els alumnes han de fer a casa, pel seu compte o en grup, però sempre fora de l’horari escolar, els deures a Espanya queden a l’albir de cada centre (en alguns casos, fins i tot de cada mestre). La nova llei orgànica de millora de la qualitat educativa, la LOMCE, encara en fase d’esborrany, no regula l’assumpte, tot i que les ampes agrupades a la majoritària Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes (Ceapa) fa temps que demanen que es limiti la sobrecàrrega de tasques que pateixen els alumnes. Un terç dels estudiants espanyols, sostenen estudis aportats per aquesta entitat, «dediquen almenys dues hores diàries a fer a casa exercicis escolars». UNA ESTONA AL DIA, PERÒ NO PER NADAL / «El dels deures és, efectivament, un debat no resolt, un tema que provoca moltes discrepàncies i sobre el qual cadascú té un criteri propi. Fins ara, la majoria dels centres s’han organitzat d’acord amb el claustre de professors. Hi ha centres que no posen deures i d’altres que habiliten espais i dediquen un temps dins de la jornada escolar perquè els nois avancin les tasques abans d’anar-se’n a casa. Però no sempre és així», indica Maria Vinuesa, vicepresidenta del Grup de Mestres Rosa Sensat. La docent, que no és partidària que «es posin deures en períodes vacacionals com el Nadal o la Setmana Santa, en què els nens han de tenir temps per a la família i per fer activitats culturals i d’oci», considera en canvi que «a partir d’una certa edat, dels nou o els 10 anys per exemple, és bo que els nens vagin assumint de forma gradual certes responsabilitats, compromisos i hàbits de treball». Els deures són, en la seva opinió, una manera d’iniciar-los en aquest aprenentatge, «tenint sempre en compte l’entorn i la maduresa de l’alumne». DESIGUALTATS / «No existeix cap evidència que demostri que els deures serveixin per millorar resultats», replica Mònica Nadal, responsable de l’àrea de Prospectiva de la Fundació Jaume Bofill. «En canvi –prossegueix– sí que s’ha vist que contribueixen a augmentar les desigualtats entre alumnes». ¿Com? «Doncs aguditzant la distància entre els que no han entès les explicacions donades a classe i els que sí que les han comprès i, sobretot, entre els que fan els deures amb l’acompanyament d’un adult i els que no», explica. Tot i que la fundació no ha fet cap estudi específic sobre el paper dels deures escolars a l’escola catalana –«no creiem que el resultat fos diferent del que s’ha obtingut en altres països», aclareix Ismael Palacín, director de l’entitat–, sí que ha analitzat què passa en altres llocs. «Als Estats Units i a França, el debat està molt encès», assegura Nadal. En el primer, per exemple, «està triomfant el model d’escola KIPP, que planteja que l’alumne desafavorit és el que ha de fer més deures», explica la tècnica de la fundació. En el cas francès, en canvi, cada vegada són més nombroses les veus contràries a les tasques escolars, fins al punt que l’abril passat associacions de pares i grups de mestres van fer una vaga de deures. En qualsevol cas, el corrent majoritari (també a Finlàndia, el gran referent educatiu, que sí que posa deures) és evitar que «els nois hagin de finalitzar a casa la matèria que no s’ha explicat a l’aula per falta de temps». La pràctica de manar als nois que acabin de llegir-se la lliçó pel seu compte hauria, doncs, de desaparèixer. [ +INFO ] > CONSOLIDAR LES MATÈRIES JA APRESES . Els deures són per acabar de consolidar coneixements adquirits ja a classe. «Poden consistir, per exemple, en certs exercicis mecànics», suggereix Maria Vinuesa, del Grup de Mestres Rosa Sensat. > TUTELAR PERÒ SENSE INTERVENIR. REFORÇ DE LES CLASSES Els deures que els estudiants s’emporten a casa han de ser «senzills, curts i de reforç del que ja s’ha donat a classe», insisteixen els experts. Si es complís aquest precepte (no sempre passa), els pares no haurien d’intervenir en l’elaboració de les tasques escolars. «Hi ha estudis que demostren que les acadèmies, les classes particulars o els casals que ajuden a fer deures no tenen un efecte positiu per als nens», adverteix Mònica Nadal, de la Fundació Jaume Bofill. COMPROMÍS PER ESCRIT Aquí no passa, però als EUA cada vegada hi ha més escoles que demanen als pares que exerceixin funcions de tutela dels deures (guardians, se’ls anomena en alguns col·legis). Els progenitors han de firmar les tasques que els seus fills entreguen després al col·legi i amb això el tutor dóna la seva paraula que el nen ha fet els deures sol. Molts centres exigeixen, a més, que les tasques quedin finalitzades la nit anterior a la seva entrega, «mai durant l’esmorzar». COMPATIBLES AMB EL FUTBOL Els deures són compatibles amb les activitats extraescolars, asseguren els defensors de les tasques escolars. «¿S’han plantejat els pares reduir la càrrega que suposa per a molts nens haver d’anar a futbol, música, idiomes... després de classe?», es preguntava recentment el pedagog Gregorio Luri. |
USTEC·STEs (2)