Joguines unisex

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

Una companyia de joguines sueca elimina estereotips de gènere que a Espanya encara persisteixen als catàlegs

Segons un informe del 2011 de la Junta d’andalusia, el 64% de la publicitat de joguines és sexista

Per què a Suècia sí i a Espanya no?, que potser a Espanya els nens no juguen amb nines?”, es pregunten des de l’Observatori Andalús de la Publicitat no Sexista, organisme que depèn de la Conselleria d’Igualtat de la Junta d’Andalusia. Les seves preguntes tenen l’origen en la decisió de la companyia de joguines Top Toy, que gestiona la franquícia de la nord-americana Toys’r’us, de modificar el catàleg de Nadal per eliminar qualsevol imatge estereotipada de gènere. Aquest any, les nines no seran reservades en exclusiva per a les nenes sueques, ni les joguines mecàniques per als nens. Les imatges d’uns i d’altres s’alternen, de manera que un vailet pentina una nina, mentre que una nena juga amb un cotxe teledirigit.

ARXIU El catàleg danès presenta dues nenes amb nines; però en el mateix catàleg en suec són un nen i una nena els que juguen amb nines

Aquesta modificació és la resposta a la conscienciació sobre la igualtat de gènere, tal com va reconèixer a France Press el cap de venda de la companyia Jan Nyberg. “El debat sobre la discriminació en matèria de gènere ha assolit tal nivell a Suècia que cal adaptar-se”, assenyala.

A Espanya aquest debat encara no deu ser prou intens per desterrar els estereotips de gènere. N’hi ha prou amb mirar com la gran majoria dels catàlegs de la nova campanya nadalenca continuen reservant la secció de nines a les nenes –amb el color rosa de fons per consolidar més encara els estereotips–, mentre que els nens hi apareixen amb espases làser. Les princeses, també de rosa, i els nens disfressats de superherois. Només la secció educativa alterna les imatges de nens i nenes jugant d’una manera equilibrada.

Què ha passat a Suècia? L’explicació és ben senzilla, que l’observatori suec d’autoregulació de la publicitat, que vigila l’aplicació del manual de bones pràctiques establert per la Cambra Internacional de Comerç, té la força (i el suport) suficient perquè la seva mediació s’escolti. Una prova d’això és el que va passar amb el catàleg de joguines del 2008, any en què l’observatori va rebre la denúncia d’un grup d’estudiants que acusava la companyia de joguines de reforçar els estereotips de gènere. L’observatori va recriminar públicament l’empresa i li va demanar un canvi d’actitud. Segons aquesta entitat, el catàleg de Nadal de l’any 2008 presentava una “visió limitada dels jocs infantils i de l’elecció de les joguines. A més, l’exclusió de nens i nenes en diferents tipus de joguines és, en si mateixa, degradant per als dos gèneres”. La reacció de la companyia no s’ha fet esperar gaire i aquest any el fullet és unisex.

No passa el mateix a Espanya, malgrat que disposa d’un Observatori de la Imatge de la Dona –abans Observatori de la Publicitat Sexista–, i dels corresponents observatoris autonòmics. Un dels més actius, l’andalús, reconeix que malgrat els nombrosos informes que s’elaboren sobre aquesta matèria, les empreses no modifiquen la seva actitud. “Com que no són vinculants, els obvien. Caldria que hi hagués més pressió social”, indiquen des d’aquesta entitat.

L’informe del 2001 de l’Observatori Andalús de la Publicitat no Sexista sobre la campanya de jocs i joguines va revelar que el 63,64% de la publicitat analitzada era sexista, “i els anuncis promouen models que consoliden pautes tradicionalment fixades per a cada un dels gènere”. “Fan cas omís dels codis de bones pràctiques i dels compromisos adquirits”, assenyalen des d’aquest observatori.

Segons aquest informe, el 94,53% de les joguines i jocs que pertanyen a la tipologia d’aprenentatge personal contenen algun tret sexista en la publicitat (entre els exemples que cita, Nenuco i accessoris, les nines Bratz, els ninots de Toy Story, Air Raiders o Gormiti). Tanmateix, el 98,44% dels jocs educatius i el 97,66% dels jocs de taula analitzats continuen sent exemples de bones pràctiques publicitàries (com Anatomicefa i Astrocefa, Aquadoodle, Cluedo o Bob Esponja). El 90,32% dels jocs participatius no transmeten estereotips de gènere (Pepo píntame, Monoslocos, Salta pirata).

Des de l’observatori andalús s’insisteix que és la conscienciació social el que ajuda a modificar les actituds discriminatòries de les empreses. La companyia sueca ha canviat el catàleg en aquest país perquè el debat és intens. No ho ha fet a Dinamarca, on també treballa. El fullet nadalenc danès reprodueix els mateixos estereotips.