 |
||
| |
La reforma, punt per punt FORMACIÓ DE MESTRES Ni una línia sobre les facultats d’Educació La LOMCE és una oportunitat perduda per abordar un aspecte fonamental: la formació inicial dels professors. L’esborrany no dedica ni una línia a aquesta qüestió, que tant la Unió Europea com l’OCDE consideren clau per a la millora del sistema. Si, com preveu la mateixa llei, cada facultat podrà fer les seves proves d’accés, ¿per què no s’hi inclouen alguns requisits en el cas de les d’Educació?, pregunten els experts. QÜESTIÓ LINGÜÍSTICA Demolició del model d’immersió L’atac al model d’immersió lingüística que, segons la Generalitat, s’amaga darrere de l’esborrany de la LOMCE bloqueja qualsevol possibilitat d’acord. El ministeri afirma que l’únic que ha fet és introduir a la nova llei les sentències emeses pel Tribunal Constitucional sobre aquest assumpte. A més, la llengua catalana passa a ser assignatura d’especialitat, encara que finalment serà avaluable al final de primària, ESO i batxillerat, com les matèries troncals. MATÈRIES TRONCALS El Govern decidirà el 100% dels continguts El ministeri es reserva la potestat de fixar el 100% dels continguts de les assignatures troncals de primària, secundària i batxillerat. Ho farà en «el conjunt d’aquestes matèries (llengua castellana i literatura, matemàtiques, ciències naturals i socials, idioma estranger, biologia i geologia, física i química, i geografia i història) i «no superarà el 50% d’horari escolar». Els opositors a la LOMCE veuen en aquest punt una invasió clara de les competències autonòmiques. REVÀLIDES Avaluacions externes que acabaran en rànquings Els resultats de les revàlides, avaluacions de final d’etapa que faran empreses externes al sistema, ara seran públics, cosa que permetrà establir rànquings entre col·legis i alumnes de diferents comunitats. El contingut d’aquests exàmens, que només avaluaran les matèries troncals, el determinarà el Govern central en la seva totalitat. Les comunitats contràries a la LOMCE advoquen perquè es mantingui el sistema de la selectivitat. SEGREGACIÓ ALS 15 Separar els alumnes pels resultats escolars La decisió del ministeri de separar els alumnes de quart d’ESO segons l’itinerari que vulguin escollir el següent curs (batxillerat o FP) preocupa seriosament pedagogs i mestres. En la majoria dels casos, al·leguen, els 15 anys és una edat massa primerenca perquè els alumnes siguin capaços de decidir què volen fer. La mesura no fa altra cosa que crear una etiqueta: la que separa els estudiants exclusivament per la seva nota. ZONA ÚNICA Llibertat per escollir col·legi sense criteri de proximitat La LOMCE incorpora la bandera ideològica del PP de la llibertat d’elecció de centre amb la creació de les zones úniques escolars, similars a les que ja funcionen a Madrid. Això significa, en suma, que desapareix el criteri de proximitat i que els pares podran portar els seus fills al col·legi que vulguin, encara que estigui lluny de casa. Això permetrà la creació de centres si hi ha demanda i, si aquests no poden ser públics (perquè no hi ha diners), que s’ampliïn concerts. AVANTATGE A LA PRIVADA Convenis per als col·legis que separen per sexe La reforma obre la porta a nous privilegis per a l’escola privada, a l’ampliar-se en dos anys (dels quatre actuals es passa a sis) la durada mínima per la qual es pot fixar un concert amb l’Administració. A més, la LOMCE garanteix que els col·legis que separen els seus alumnes per sexes puguin rebre ajudes públiques, una qüestió que a la llei anterior, la LOE, quedava redactada de manera ambigua i contra la qual hi ha sentències del Tribunal Suprem. CONCESSIÓ A L’ESGLÉSIA Desapareix l’Educació per a la Ciutadania Els bisbes han aconseguit que la LOMCE reculli algunes de les seves reivindicacions. D’una banda, han aconseguit que desaparegui l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, durament criticada per la jerarquia catòlica espanyola. I de l’altra, el ministre Wert ha decidit que els alumnes que no vulguin matricular-se de religió (una matèria en general bastant assequible) hauran de cursar una matèria alternativa la nota de la qual els pot rebaixar l’expedient. FRE A LA TECNOLOGIA Matèria reduïda a la mínima expressió La primera d’avisar va ser la Plataforma Estatal d’Associacions del Professorat de Tecnologia. Després s’hi va afegir la resta de la comunitat educativa, els col·legis d’enginyers, universitats i empreses privades. La LOMCE, afirmen, redueix i relega l’educació tecnològica, una matèria que té una component pràctica incontestable. El Govern no fa cas de desenes d’informes internacionals que advoquen per potenciar aquesta matèria, fins i tot, en la primària. |
USTEC·STEs (1)