Wert imposa la seva ofensiva contra el català sense canviar ni una coma

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=20/12/2012&idioma=1

La llei que dinamita la immersió avança amb l’aval de les comunitats del PP i una altra plantada de Rigau

El ministre promet que l’assignatura de català millorarà la seva condició en el tràmit parlamentari

«Wert no ha cedit ni un punt ni una coma en la seva reforma educativa». «No hem aconseguit res». La secretària general d’Ensenyament, Maria Jesús Mier, es va mostrar ahir així de desanimada i així de contundent al final de la Conferència Sectorial d’Educació, on va substituir la consellera en funcions, Irene Rigau, i en què el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va imposar el seu corró amb el suport dels 12 consellers de PP per liquidar el debat autonòmic sobre l’esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). L’avantprojecte, que segons la Generalitat surt del laboratori ideològic del PP, passarà ara al Consell d’Estat, abans de ser presentat a les Corts per a la seva aprovació definitiva.

Però malgrat que Wert sembla haver-se sortit amb la seva, el conflicte sobre les llengües cooficials, la recuperació de les revàlides i l’alternativa a l’assignatura de religió segueixen sent els principals punts de desacord amb Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries i les Canàries, les comunitats que ahir van demanar la retirada del projecte. La Generalitat segueix considerant «inacceptables» la imposició de l’ús del castellà com a llengua vehicular i altres invasions de competències en matèria curricular.

Per activa i passiva, abans i després de la reunió, la substituta de Rigau va subratllar que el tema del català és «innegociable», va reiterar que es tracta d’una postura «de país» i va recordar que la voluntat política, l’Estatut i la llei d’educació de Catalunya (LEC) blinden la immersió lingüística a les aules. No obstant, va assegurar que continua oberta la porta al diàleg de cara a la presentació d’esmenes al text quan l’avantprojecte iniciï el tràmit parlamentari.

L’ABSÈNCIA DE RIGAU / Encara que oficialment l’excusa va ser participar en l’acte de rúbrica del pacte entre CiU i ERC, el cert és que la consellera Rigau havia decidit no viatjar a Madrid ja unes quantes hores abans. Va ser després d’una reunió amb «alts representants del ministeri», que es van desplaçar dimarts a Barcelona per mrar d’acostar posicions amb la Generalitat. La reunió, que una vegada més va acabar sense acord, va ser segons algunes fonts «llarga i molt tècnica». No és massa suposar que els negociadors ministerials i els de la Generalitat van tornar a intercanviar informes jurídics, com es van comprometre a fer Wert i Rigau, però que cada delegació es va mantenir tretze són tretze.

De fet, ahir la número dos d’Ensenyament –que va ser l’última a parlar davant els mitjans de comunicació, després de diverses converses telefòniques urgents– va explicar que havia deixat sobre la taula de Wert un nou informe jurídic que assegura que la reforma impulsada pel Govern central tampoc compleix amb la doctrina del Tribunal Constitucional i de l’Estatut.

Si als despatxos el desacord s’expressa en forma d’informe, al carrer el rebuig a la LOMCE ha pres diferents vies. Des de la protesta, com la que ahir va organitzar el col·lectiu Som Escola davant la delegació del Govern a Barcelona, fins a la recollida de firmes a través de les xarxes socials, com les 144.000 que en dues setmanes ha aconseguit l’informàtic Oriol Franch i que ahir van ser registrades al ministeri.

PRESUMPTE MALENTÈS / La intenció de Wert, va explicar ell mateix en una llarga i enciclopèdica compareixença, és seguir endavant amb el text, encara que pot admetre més canvis. Wert va obrir la porta a la proposta de la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, del canvi de denominació d’«assignatura d’especialitat» de la llengua cooficial per una altra més adient i va apuntar que resoldrà de forma «satisfactòria» la polèmica pel fet que les llengües cooficials no segueixin considerades com a troncals. Va explicar que la seva avaluació i pes horari equivaldran als del castellà, de manera que «materialment funcionaran com una assignatura troncal».

El ministre va tornar a atribuir a una «mala interpretació» dels tipus d’assignatures previstos en la reforma –troncals, d’especialitat i específiques– la «confusió» sobre les llengües cooficials. «Millorarem tècnicament el que és susceptible de foscor conceptual», va proclamar Wert, alhora que va assegurar que Catalunya «no ha volgut col·laborar» a trobar una fórmula que garantís la presència del castellà com a llengua vehicular juntament amb el català. «Ningú ha posat en qüestió la condició del català com a llengua vehicular, però sí que sigui la llengua única i exclusiva», va postil·lar.