Nadal amb tauleta

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

PANTALLES. La història dels darrers decennis es podria reescriure tenint en compte les pantalles que l’ésser humà ha utilitzat amb més freqüència en cada moment. Des de la gran pantalla del cinema fins a la pantalla domèstica del televisor. Des de la de l’ordinador, inicialment associada a l’àmbit laboral, després també al de casa, fins a la dels telèfons mòbils. I, a tall d’híbrid entre ordinadors i telèfons, la tauleta, amb una pantalla convertida ara en un instrument molt desitjat i difós, així com en el regal més de moda aquest Nadal. O, diguem-ho d’una altra manera, la tauleta com a pantalla, entre totes les que hem esmentat, que permet una interacció més elevada i constant a l’usuari.

Els nens no són aliens a aquesta proliferació de tauletes. A edat molt primerenca aprenen a utilitzar les dels pares, que solen fer anar, per cert, amb més facilitat i profusió. En força escoles, les tauletes es fan servir amb regularitat com a eina plenament integrada en les rutines educatives. Per tant, tampoc no són aliens a aquesta afició infantil a les tauletes els fabricants d’eines o joguines electròniques, que han trobat en aquest aparell un nou filó comercial. Per tot plegat, proliferen a les botigues de joguines tauletes aptes per a jocs electrònics, per veure pel·lícules i per navegar per internet, amb embolcalls específics per al públic infantil, però amb un potencial de funcions que de vegades no queda gaire lluny de les tauletes destinades al mercat adult.

El progrés tecnològic, que sempre havia estat imparable, ara és, a més a més, molt veloç. No hi ha res a objectar al fet que els més petits en participin. Però tenint en compte que les tauletes, en última instància, són una finestra oberta a qualsevol racó de món, també als més foscos, cal que els adults puguin exercir algun control sobre l’ús que en fan els seus fills. Les eines, per se, no són mai dolentes. Però l’ús que se’n faci pot tenir efectes positius o, en canvi, negatius. I per aquest motiu, a determinades edats, convé mantenir-se ferm en l’observació i establir filtres. Com, per exemple, els que ja incorporen, mitjançant un software addicional, algunes de les tauletes destinades al públic infantil.

De fet, la contenció a l’hora de fer servir aquests estris no està mai desaconsellada, a cap edat, i menys després de comprovar que les pantalles ens reclamen, cada cop més, una atenció molt sostinguda i integrada... Pantalles de cinema i de televisió, pantalles d’ordinador, de telèfon o de tauleta. Quina serà la propera pantalla, la propera sorpresa? Una lent de contacte connectada a un xip subcutani?