 |
||
| |
Concentració davant del CIE L’aprovació del reglament dels CIE acumula mig any de retard D’aquí tres setmanes es complirà un any de la mort d’Idrissa Diallo al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca. Diallo, guineà de 21 anys, havia iniciat un viatge a la prosperitat que es va frustrar ràpidament: va saltar la tanca a Melilla, va ser detingut tan sols 24 hores després i el van enviar cap a Barcelona. Segons l’autòpsia, va morir a conseqüència d’una malformació congènita al cor. El cas va provocar queixes de les oenagés que feia anys que demanaven el tancament dels CIE, i que aquesta vegada van aconseguir cridar l’atenció de la societat. Setmanes després, el Govern del PP es va comprometre, per boca del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, a elaborar un reglament per a aquests centres, en què s’interna estrangers en situació irregular a l’espera que la puguin resoldre o siguin expulsats. Era una qüestió de justícia, literalment, perquè havia d’estar en vigor des del juny del 2010, segons l’última actualització de la llei d’estrangeria. El número dos de Fernández Díaz, el secretari d’Estat d’Interior, Ignacio Ulloa, va visitar el CIE de Barcelona el 30 d’abril passat, i va permetre que ho fessin els informadors, amb certes precaucions, com la d’evitar el contacte amb els interns. Aquell dia va confiar que el reglament estigués en vigor abans de l’estiu. Però això no ha passat. A hores d’ara, més de mig any després, encara no ha estat aprovat. Alguns partits que s’han interessat per això han rebut respostes ambigües. Per exemple, la senadora de CiU Maria Rieradavall va preguntar pel reglament i va rebre una resposta que com a única novetat indicava: «Està en tràmit». No obstant, el projecte no dorm en cap calaix; l’està estudiant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Es tracta de l’últim pas abans que el document sigui definitiu i s’enviï al Consell de Ministres perquè hi doni llum verda. Abans va ser debatut amb les oenagés i amb les formacions polítiques. ANTECEDENTS SINISTRES / Una altra qüestió és quin serà l’encaix entre el nou text i les entitats que ja fa anys que protesten pel funcionament dels CIE, que fins ara ha depès en bona part de la voluntat dels que dirigien cadascun dels nou centres que hi ha a Espanya, amb unes 2.500 places en total. En el passat hi va haver irregularitats i abusos en diversos d’ells. Els successius governs, del PSOE i del PP, no van dedicar una gran atenció als CIE, dels quals l’opinió pública va acabar coneixent tan sols casos d’escàndol com el de Capuchinos, a Màlaga, en què hi va haver agressions sexuals a internes, i del qual el 1996 van sortir 103 africans que el Govern de José María Aznar va sedar per ficar-los en un avió i expulsar-los. «Teníem un problema i l’hem resolt», va dir Aznar. Al juny, les entitats van rebutjar amb contundència l’avantprojecte per considerar que perpetua el model policial. Així mateix, denuncien que l’opacitat no ha desaparegut. A parer seu, hi ha dos elements decisius per rebutjar el reglament tal com està concebut. Un és que consideren que no se les ha escoltat. L’altre, que no es preveu el tancament dels centres en cap cas. I no creuen que hi pugui haver millores que justifiquin acceptar aquest fet. FALTES I DELICTES / L’única millora que segons Interior ja s’ha produït durant aquest període afecta la separació dels estrangers internats per residir i treballar irregularment a Espanya, cosa que constitueix una falta, d’altres que a més havien comès delictes. El ministeri diu que procura ara que tan sols els que han delinquit vagin als CIE. Hi ajuda el fet que ja no vénen tants forans a buscar feina de manera il·legal, perquè no hi ha feina. |
USTEC·STEs (1)