Immergir-se en la diversitat inclusiva

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=16/12/2012&idioma=1

Sense sentit del procés no es pot interpretar la història. I encara menys comprendre-la, naturalment. Catalunya és un secular espai d’inclusió social. No s’entén sense aquest procés d’incessant integració.

Del segle XVIII ençà, el creixement vegetatiu de la població barcelonina és inferior al creixement per immigració. Al començament, van ser moviments demogràfics interns, de l’espai rural català a la gran ciutat, però a partir del segle XIX el flux migratori cap a Barcelona i cap a Catalunya en general va procedir primer d’Espanya i després d’arreu del món. Els catalans actuals amb pares o avis d’origen foraster són la majoria.

Tanmateix, a les passades eleccions, la independència més el federalisme van atreure el 78% dels vots. Això posa de manifest l’elevat grau d’inclusió imperant en la societat catalana. Els orígens foranis no impedeixen la identificació nacional, fins a l’independentisme, de la població mínimament estabilitzada. La raó és simple: Catalunya és un projecte. No prou definit, però un projecte cap endavant, una aposta de futur i progrés. En aquest sentit, el segle XX català s’assembla prou a l’estatunidenc, bé que arrelat en una història molt més dilatada.

La llengua és un element identitari bàsic en qualsevol comunitat, fins i tot en les no humanes que es comuniquen amb sons. Catalunya ha estat capaç de transmetre la seva a la població acabada d’arribar. Només l’allau migratòria de les darreres dècades, sumada a les restriccions infamants del franquisme, han aconseguit entorpir el procés. La immersió lingüística ha començat a reconduir-lo i amb un èxit evident. L’únic conflicte al carrer o a les aules és el que intenten crear els mateixos que han propiciat les deplorables condicions socials que van portar els immigrants a marxar de casa seva i a arribar monolingües. Potser que callin.