Una substitució necessària

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

En el marc de les negociacions de CiU amb ERC per assegurar la governabilitat, convindria que es tingués en compte algun canvi necessari en les conselleries. Uriel Bertran n’ha fet esment per aconseguir més justícia social dels recursos.

És per això que cal recordar el que el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, va declarar als mitjans de comunicació temps enrere: “La salut és un bé privat que depèn d’un mateix i no de l’Estat”, i també que “la salut depèn només de la genètica, els antecedent familiars i els hàbits personals”. Doncs bé, a la Comissió de Determinants Socials de l’OMS es diu que “l’acumulació tòxica de factors socials injustos i evitables com la desigualtat econòmica, la precarietat laboral, la contaminació ambiental, la inseguretat alimentària, no tenir un habitatge digne o la manca de participació i democràcia, perjudica la salut”. I també que “el dret a la salut obliga els estats a generar les condicions en què tota la ciutadania pugui viure de la manera més saludable possible”.

Evidentment, aquesta no és la bíblia del conseller Boi Ruiz, ja que ell sempre ha estat el gran defensor de la medicina privada, director general de la Unió Catalana d’Hospitals (entitat patronal d’unes 100 empreses sanitàries privades) del 1994 al 2008 i president del 2008 al 2010, quan el van nomenar conseller.

D’una cosa així es podria dir allò que “s’ha posat un llop a guardar el ramat”, perquè pel fet de ser conseller li han deixat les mans lliures per privatitzar tot el que li sembli.

La Constitució espanyola (article 43) diu: “1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut. 2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública mitjançant mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris...”. És evident que les privatitzacions en aquest camp, de fet, són anticonstitucionals, de manera que seria bo que en les negociacions d’ERC amb CiU es prenguessin mesures per retornar a la sanitat pública tot el que se li està prenent amb l’excusa de la crisi econòmica. Potser amb un altre conseller.