 |
||
| |
SACSEJADA EN EL SISTEMA EDUCATIU CIMERA DE FORCES POLÍTIQUES AL PALAU DE LA GENERALITAT Rigau anirà demà a una reunió amb el ministeri i exigirà que es retiri l’atac a la immersió ICV proposa un text en què es recolzi també «l’escola pública i laica», però CiU no ho accepta ESPECIAL: Atac al català http://www.elperiodico.cat/ca/politica/reforma-educativa-wert.shtml L’última vegada que es van veure les cares va ser dimarts de la setmana passada, quan el ministre d’Educació va exposar als consellers autonòmics l’esborrany de la futura llei educativa. Llavors, Irene Rigau va deixar plantat José Ignacio Wert en protesta pel text. Demà, la titular d’Ensenyament tornarà a viatjar a Madrid per reunir-se amb la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, però espera que el màxim responsable del ministeri, que és qui li va oferir una nova cita, també l’escolti. A aquesta reunió, la consellera hi assistirà reforçada pel suport de CiU, el PSC, ERC i ICV-EUiA, que ahir van fer pinya en defensa de la immersió lingüística en una cimera de partits impulsada pel president en funcions, Artur Mas. En la reunió, van instar Rigau a reclamar que es refaci la norma en tot allò que afecta la llengua catalana i la invasió de competències. I si no hi ha rectificació, insubmissió (tot i que els socialistes demanen que s’esgotin totes les vies legals). Fins i tot la CUP, que no hi havia estat convidada però que va aconseguir accedir-hi després que dos dels seus representants es presentessin al Palau de la Generalitat, es va sumar a un front comú català del qual només queden exclosos el PP i Ciutadans. ESMENES CONJUNTES / La bona predisposició a la unitat per part dels presents es va traduir de dues maneres. Primer, les quatre forces amb representació al Congrés dels Diputats van assegurar que presentaran esmenes conjuntes a la llei per defensar un «model d’èxit i de convivència», en paraules del diputat de CiU Oriol Pujol. «No crec que hi hagi problemes per fer-ho», va comentar el líder del PSC, Pere Navarro, que es va comprometre a parlar amb el PSOE perquè no hi posi pegues. Després, els partits es van mostrar preparats per anar més enllà i, si el ministeri «no fa cas», va advertir Pujol, desobeir la normativa estatal i acatar únicament la llei d’educació de Catalunya (LEC). ICV-EUiA i ERC, que va avisar que portaran l’atac a la immersió lingüística al Parlament Europeu per aconseguir el suport de les institucions comunitàries, van ser tan vehements com Convergència a l’hora de promoure aquesta rebel·lió. No obstant, els socialistes van tirar una mica d’aigua al vi i van matisar que s’han d’«acatar les lleis». Per això, Navarro va reclamar que s’encarregui un informe jurídic que dictamini si la llei Wert és anticonstitucional perquè, si fos així, com creuen les forces reunides ahir, hi hauria més «escletxes» per no acatar la normativa impulsada pel ministre del PP i complir únicament amb la reglamentació catalana. DISCREPÀNCIES / En la roda de premsa posterior a la cimera, el primer secretari del PSC ja va apuntar que no tot havien estat flors i violes. En l’hora i poc que va durar la reunió, com va explicar Navarro, no només es va parlar del model lingüístic. Alguns també van voler que s’abordés el model d’escola pública més enllà de la immersió en català. El líder socialista, per exemple, va reclamar que no s’apliquin més retallades en l’ensenyament. El president d’ERC, Oriol Junqueras, en canvi, no va fer cap menció a les tisorades en la seva anàlisi sobre la reunió i va preferir centrar-se en el missatge que amb un Estat propi no hi hauria aquests problemes. No obstant, l’ecosocialista Joan Herrera es va presentar a la cita amb un document en què no només es defensa la immersió lingüística, sinó que s’aposta per «una escola pública i laica». El dirigent d’ICV va plantejar que aquest text –en el qual es condemna també la visió «mercantilista» de l’ensenyament i la segregació d’alumnes per sexe que promou l’avantprojecte de la futura llei– servís de base per redactar una declaració conjunta de tots els partits. CiU, que deixant de banda la qüestió idiomàtica i competencial coincideix amb el Govern central en algunes directrius de model, no ho va acceptar, de manera que finalment no hi va haver més documents subscrits per tots que el que va presentar el Consell Escolar de Catalunya. D’acord amb el que estava previst, aquest organisme es va cenyir a la qüestió lingüística i va evitar entrar en terrenys més pantanosos, com el model d’escola pública, a l’hora de consensuar la seva declaració oficial. Després de diversos dies d’intercanvi de correus electrònics, de versions i contraversions, les diferents sensibilitats representades en aquest organisme (que agrupa des de sindicats de mestres i federacions de pares fins a patronal de l’escola concertada i administracions autonòmica i locals), el Consell Escolar va acordar demanar «la retirada» de l’avantprojecte de la llei Wert, o bé, «una nova redacció d’acord amb el que disposen l’Estatut i la LEC». Altres polèmiques. 1 Recursos públics per a la privada La LOMCE atorga més recursos públics a centres privats. A diferència del que passa ara, escoles privades que separen els seus alumnes per sexe podran tenir concerts. També rebran diners públics les privades que acullin alumnes que demanin ser escolaritzats només en castellà. 2 Nous privilegis per a la concertada La reforma també donarà nous privilegis a l’escola concertada, com ampliar en dos anys –dels quatre actuals a sis– la durada mínima per la qual es pot donar un concert educatiu a aquests col·legis. També se la beneficia, segons els sindicats, amb la creació de la zona única escolar. 3 Els bisbes sumen una doble victòria Els bisbes han guanyat una doble batalla: desapareix l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els alumnes que no vulguin anar a la classe de religió (en general difícil de suspendre) n’hauran de cursar una d’alternativa amb una nota que pot rebaixar-los l’expedient. 4 Col·les que seran com empreses Les revàlides, avaluacions que realitzaran entitats externes al sistema, obren la porta, segons opinen docents i sindicats, als rànquings entre alumnes de diferents comunitats. Els col·legis tindran estructura empresarial, amb un director que farà de gerent.
|
USTEC·STEs (1)