Objectiu: canviar el model lingüístic

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

L’estatus del castellà i el català a l’escola irromp sense avís en la reforma educativa impulsada pel ministre Wert

Des de principis d’aquesta setmana, el català s’ha convertit en protagonista imprevist del debat sobre la reforma educativa, impulsada en teoria per combatre la xacra del fracàs i l’abandonament escolar. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va sorprendre dilluns amb un nou esborrany en què canviava l’estatus de les llengües cooficials. Fins al divendres anterior els textos que s’havien intercanviat i negociat amb la comunitat educativa i les comunitats autònomes no abordaven aquesta qüestió.

MAITE CRUZ / ARXIU Classes de recuperació d’ESO i batxillerat

De la mà de la revisió de les llengües cooficials va aparèixer també una distribució inèdita de les assignatures que componen el currículum escolar (veure gràfic). Així es van classificar en matèries troncals (la immensa majoria), totes elles obligatòries; les específiques (entre elles, educació física, la religió, la nova alternativa dedicada als valors) i les d’especialitat, en què s’enquadren exclusivament el català, el gallec i l’eusquera.

Com va reconèixer el propi Wert dimarts passat, la introducció d’aquestes disposicions sobre les llengües cooficials pretenia donar resposta a les sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem relacionades amb el castellà en el sistema educatiu català. Davant la polèmica aixecada, que va culminar amb la insubordinació de la consellera en funcions d’Ensenyament, Irene Rigau, el ministre va assegurar una i altra vegada que no estaven posant en qüestió el model d’immersió lingüística aplicat des de fa dècades a Catalunya.

Per donar idea de l’aparent pressa amb la que el ministeri va enviar el text a les comunitats, tot just 24 hores després de fer-lo arribar el ministre, es va presentar a la reunió amb els consellers autonòmics de l’àrea amb una esmena al polèmic apartat. En aquest segon redactat, en concret en el punt que es refereix a Catalunya –única comunitat amb una altra llengua oficial que no aplica un model d’una o altra manera bilingüe–, estableix que es pot donar un tracte diferenciat a la llengua pròpia “en una proporció raonable, sense que en cap cas pugui suposar de fet l’exclusió del castellà”. També reconeix el dret dels pares a “escollir la llengua vehicular” de l’ensenyament que reben els fills. I per garantir-ho preveu que, si no existeix oferta pública o concertada en castellà en el municipi, la Generalitat haurà de pagar una plaça en un centre privat.

Dimarts van quedar tallades les vies de negociació entre el misteri i Ensenyament. Un dia després, Wert va pujar encara més la tensió en declarar davant la premsa que pretenia, des del Govern central, establir el 100% dels continguts de les assignatures troncals a primària i secundària –en el text no hi ha una xifra concreta–. En canvi, sí que apareix en l’avantprojecte que a infantil i FP es continuarà amb l’actual model de competències compartides, on l’Estat estableix el 55% dels continguts de totes les matèries en comunitats amb llengua pròpia com Catalunya i el 65% en les altres autonomies, mentre que la resta la fixa l’autonomia.

Davant el grau de conflicte, el ministre d’Educació ha reiterat que el text de la llei segueix obert i que, per tant, és susceptible de ser modificat. Wert va parlar de llimar certs aspectes, encara que això semblava adreçat més aviat a alguns consellers del PP, satisfets amb un nou ajornament de de l’aprovació de l’esborrany i no a una negociació a fons amb les autonomies.

Una vegada passi per la conferència sectorial –la quarta per analitzar la Lomce– el proper 19 de desembre, el Consell d’Estat té un mes per realitzar el preceptiu informe. Llavors, només quedarà que el consell de ministres l’aprovi en segona lectura i el remeti al Congrés, per iniciar el tràmit parlamentari amb un PP amb majoria absoluta.