La primera reforma educativa del PP

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

Avançament de l’elecció d’estudi, revàlides, suport als concerts i rànquings de centres, claus de la Lomce

Com s’han entossudit a repetir durant anys els dirigents populars, a l’Espanya democràtica no hi ha hagut una llei que reflecteixi la manera d’entendre l’educació. La llei de la Qualitat de l’Educació (LOCE), aprovada durant el segon mandat de José María Aznar, no es va arribar a posar en marxa amb l’arribada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara, amb una majoria folgada, el Govern de Mariano Rajoy i el ministre Wert d’ariet s’han embarcat a implantar un model que reflecteixi clar i net els principis defensats pel PP i que ja s’han anat aplicant en comunitats com la de Madrid. Així, l’avantprojecte de la llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) aposta per l’elecció primerenca entre estudis acadèmics i professionals, el reforç de l’educació concertada, les proves estatals i per afavorir la comparació de resultats entre els centres educatius. Decidir als 15 anys. Una de les receptes del departament de Wert per combatre el fracàs i l’abandonament escolar és l’avançament de l’edat per escollir entre el batxillerat (amb la vista posada a la universitat) i l’FP. Per això, i davant la impossibilitat de complir amb la promesa electoral de fer un batxillerat de tres anys, que estava al programa, la Lomce estableix que aquesta decisió s’ha de prendre quan l’alumne es matriculi a 4t d’ESO, és a dir, als 15 anys. És més, aquesta elecció es podrà prendre a 3r –encara que no sigui de manera irreversible–, on ja serà possible estudiar matemàtiques orientades als ensenyaments acadèmics o les orientades als ensenyaments aplicats. El ministre Ángel Gabilondo ja va preveure convertir 4t d’ESO en un curs orientador, però a diferència del model actual, la decisió no obligava a continuar estudiant en l’opció elegida. Els més endarrerits. La Lomce també avança el que en la legislació actual es denomina programes de diversificació curricular, destinats als alumnes amb més dificultats. Si ara els poden dur a terme repetidors que cursen 2n d’ESO i no estan preparats per a 3r, l’avantprojecte de la Lomce permet que s’incorporin als denominats “programes de millora de l’aprenentatge i el rendiment” alumnes repetidors que estan matriculats a 1r d’ESO i no estiguin en condicions de promocionar el 2n curs. FP bàsica. La Lomce també transforma els programes de qualificació professional inicial (PCPI) en cicles d’FP bàsic –amb una durada de dos anys–. Els podran dur a terme els alumnes que com a mínim facin els 15 anys durant el curs i que almenys s’hagin matriculat a 2n d’ESO. El text recull que els estudiants que acabin l’FP bàsica poden obtenir el títol d’ESO si superen la revàlida corresponent. Tres revàlides. La LOE, en programar proves de diagnòstic en els diferents nivells educatius, es va inclinar per un sistema d’avaluació sense conseqüències acadèmiques per als alumnes. Tanmateix, Educació considera que aquesta fórmula no afavoreix una millora en el rendiment dels alumnes ni garanteix un nivell mínim en els estudiants de tot el territori. Les proves seran aplicades i puntuades per “professorat extern al centre”, i les hauran de fer tots els alumnes. En el cas de les fixades per al final de l’ESO i del batxillerat, resultaran imprescindibles per obtenir el títol corresponent. A 2n o 3r de primària hi haurà una prova per comprovar el domini mínim de lectura, escriptura i càlcul matemàtic. A la revàlida de 6è, el resultat de cada alumne s’expressarà en tres nivells (baix, intermedi i alt), que apareixerà reflectit en un informe per als pares i que tindrà en compte també el centre. A l’ESO, la qualificació de la revàlida pesarà un 30%, davant el 70% de les notes obtingudes en els quatre cursos del cicle. Al batxillerat, la proporció serà 40%-60%, respectivament. Alternativa a religió. L’última proposta d’Educació recupera l’obligatorietat d’escollir entre l’assignatura de religió i una alternativa, que a primària es denomina valors culturals i socials i a l’ESO, valors ètics. Amb aquesta decisió, el Govern espanyol satisfà, en bona mesura, les exigències dels bisbes espanyols i dels diferents sectors catòlics. Des que es va aprovar la LOE, els prelats de l’Església catòlica de-

Alumnes de 6è de primària de l’Escola Virolai, al carrer Ceuta, fent les proves d’avaluació

manaven recuperar per a l’assignatura confessional un estatus homologable amb la resta d’assignatures que componen el currículum. Així, eren partidaris que en tots els nivells educatius hi hagués una matèria alternativa a la religió i que les dues assignatures fossin plenament avaluables (ara, compta per repetir curs però no computen a l’hora d’optar a una beca o entrar a la universitat).

Sense educació per a la ciutadania.

Des de la incorporació amb la LOE de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, aquesta es va convertir en un autèntic cavall de batalla per al PP i diferents sectors catòlics, amb fortes crítiques al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La polèmica va culminar en una crida a l’objecció de consciència. Aviat farà un any, el ministre Wert va anunciar que canviarà l’assignatura per eliminar “els contingut d’adoctrinament” que, segons la seva opinió, abundaven en el currículum. Per tot això, es va mostrar partidari de reduir la seva presència en els diferents nivells educatius i els temes impartits en la matèria fins a circumscriure’l als drets humans i els valors constitucionals, a més de canviar el nom de la polèmica matèria. Tanmateix, a l’últim esborrany presentat dimarts a la conferència sectorial se suprimeix completament l’assignatura. Proves específiques de la universitats. L’aprovació d’una revàlida al final del batxillerat comporta la desaparició de la prova de selectivitat. A més, Educació aprofita per permetre a les universitats establir requisits propis a l’hora de seleccionar els estudiants que hi vulguin accedir. Segons l’últim esborrany podran valorar un o alguns aspectes (qualificació final del batxillerat, haver cursat una determinada modalitat, notes d’assignatures concretes) o, el que aixeca més suspicàcies, proves “específiques” de coneixements i o competències. En tot cas, la nota final del batxillerat pesarà, com a mínim, un 60% en la qualificació per al procés d’admissió. La Generalitat de Catalunya, molt crítica amb aquesta decisió, ja ha assegurat que aprofitarà que l’esborrany permet que diferents centres universitaris acordin fer conjuntament aquesta avaluació per acordar entre totes una prova única d’admissió a totes les universitats catalanes. Concerts. L’esborrany afegeix que la programació de l’oferta educativa ha de tenir en compte no només l’oferta existent sinó “la demanda social”, en un reconeixement –tebi, segons alguns consellers d’Educació del PP– del dret dels pares a triar centres. A més, assenyalen que es garantirà l’existència de prou places (en la LOE es parlava específicament de “places públiques”). Finalment, amplia la durada dels concerts amb els centres privats, establint un mínim de 6 anys per a l’ensenyament de primària i de 4 anys per a la resta. Resultats dels centres educatius. El text afegeix que l’administració “publicarà els resultats obtinguts pels centres”. Educació defensa que cal implantar un sistema de “senyalització” que serveixi de referència a l’administració. Alguns experts alerten que fer públics els resultats de les proves externes –com fa, per exemple, la Comunitat de Madrid– facilita la realització de rànquings entre centres, amb el risc d’establir escoles gueto, sense tenir en compte les diferents realitats socials. Recursos i qualitat. A través d’un nou apartat, s’introdueixen mesures per “fomentar la qualitat” dels centres educatius públics i privats concertats. Sobretot, busquen promoure l’especialització dels centres (curricular, a l’excel·lència, a la formació docent, a la millora del rendiment escolar...). Es faculta els directors a tenir “autonomia per adaptar el personal a les necessitats derivades” d’aquests projectes.