Els esborranys de Wert

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

L’escola franquista va fracassar, perquè més tard aquells nens adoctrinats amb tanta cura van exigir la llibertat

Esborrany rere esborrany, Wert deixa anar els seus acudits obscurantistes i ens posa els pèls de punta amb les seves idees impactants sobre com ha de ser la nova (i innecessària) reforma educativa. L’obsessió del ministre per espanyolitzar tot déu així com les seves declaracions verbals, que més que declaracions polítiques semblen acudits de mal gust van agafant cos.

Diu Enric Millo, del PPC, que la consellera llança mentides per encendre i alarmar el personal sobre la supressió de la immersió lingüística. Doncs, la veritat, jo que no m’he caracteritzat per desfer-me en elogis sobre la política educativa de la consellera d’Ensenyament del Govern en funcions, Irene Rigau, i que m’he llegit els esborranys anteriors de Wert, estic segura que Rigau no exagera: posaria la mà al foc que es queda curta. Perquè si el tema de la immersió és gravíssim, per mi ho és en la mateixa mesura que els esborranys de Wert emparin els concerts amb les escoles que segreguen per sexes, mostrin un menyspreu estratosfèric envers l’art i la cultura (que es confon a la llei amb mera informació utilitària), protegeixi descaradament l’assignatura de religió i sigui, en definitiva, una llei amb una idea de la qualitat merament burocràtica.

Fontana, mestre d’historiadors, explicava fa poc que cada vegada que Wert anuncia una mesura es recorda de les que el govern franquista va prendre en els primers temps de l’alzamiento. Es va començar per suggerir als alcaldes que vigilessin que l’ensenyament “respondiera a las conveniencias nacionales”, que els jocs al pati fomentessin “la exaltación del patriotismo sano y entusiasta de la España nueva” i que es denunciés “toda manifestación de debilidad u orientación opuesta a la sana y patriótica virtud del ejército y pueblo español”. Es va acabar per regular les pràctiques religioses obligatòries a totes les escoles, saludant amb “Ave María Purísima” i clausurant cinquanta-quatre instituts després d’al·legar que la República n’havia obert massa.

Fontana ens recorda que, per fortuna, la història contemporània ens ha demostrat que l’esforç de l’escola franquista, al cap i a la fi, va fracassar, ja que els mateixos nens que havia adoctrinat amb tanta cura van sortir al carrer anys més tard per exigir democràcia i llibertat.

Aquesta vegada sortirem abans: estic segura que davant d’aquesta ofensiva, el col·lectiu de l’ensenyament no plegarà veles... (L’únic dubte que tinc és que són tants els fronts que tenim oberts que no sé com donarem l’abast, la veritat).