Una altra cortina de fum

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/una-altra-cortina-fum-2264349

Dilluns, 3 de desembre del 2012

Jordi Évole

Aviso que això és un esborrany. Hi ha insinuacions i dades sense confirmar, si bé ja ho havia de publicar per posar-me al dia en periodisme. És el que es porta al món. I jo no vull ser més, però tampoc menys. Perquè estic en aquest planeta, i no com el PSC, que està a Mercuri. Per cert, l'esborrany és primícia: no he llegit res semblant en cap altre diari, ni tan sols a La Razón, que pel seu nom sembla infal·lible. I això em sorprèn, perquè és obvi el que va passar el 25-N. Em refereixo al fet que el resultat electoral registrat a Catalunya és... ¡una cortina de fum llançada per Convergència i Unió!

Artur Mas, durant la nit del 25-N, a l'Hotel Majestic. CARLOS MONTAÑÉS

Informació publicada en la página 72 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 03 de desembre de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Abans del 25 de novembre més d'un va dir que la convocatòria d'eleccions era una cortina de fum convergent per tapar les seves retallades anticrisi, i que per això Artur Mas havia abraçat l'independentisme i volia un referèndum d'autodeterminació. Doncs si és cert, ara s'ha de tornar a felicitar Mas ja que després d'aquests comicis el repartiment d'escons és ideal per llançar una altra cortina de fum, i intentar difuminar-se davant la crisi.

Tot ha estat perfectament calculat. Mas era feliç amb aquelles enquestes que pronosticaven el seu folgat triomf, amb més de 60 diputats. És clar, perquè d'aquesta manera la coalició nacionalista esperava que algun dels seus votants es relaxés, i no anés a votar. O esperava que, davant aquelles previsions, augmentés la participació a les urnes a favor d'altres partits per restar escons a CiU. I els ha sortit niquelat.

D'altra banda, CiU no es va mostrar especialment bel·ligerant amb el seu gran rival independentista: ERC. Lògic, perquè d'aquesta manera deixava la porta oberta a l'electorat perquè optés per Esquerra Republicana de Catalunya, fet que restava vots a CiU, que és el que volia Artur Mas. Els seus desitjos han estat ordres.

Pedro J., en campanya

Per si això no fos prou, CiU va tenir la sort que Pedro J. Ramírez competís en aquestes eleccions. Quina casualitat dir-se Pedro, com l'amic de Heidi als Alps suïssos.

¿Però va ser sort o estaven conxorxats Pedro i Artur? Gràcies a l'esborrany policial, segur que algun indecís va preferir no votar la coalició per si les mosques. Encara millor per al president Mas.

Al final, Convergència i Unió ha fet realitat els seus somnis. D'entrada, que al Parlament hi hagi una gran majoria d'escons favorables al referèndum d'autodeterminació. A més a més, guanyar les eleccions. I, en tercer lloc, haver de compartir la gestió de la crisi a l'haver obtingut només 50 diputats. Bé, això de només és per dissimular, és la cortina de fum. Perquè si hagués aconseguit la majoria absoluta, tot el marró de la crisi hauria estat per a CiU i, en canvi, ara es podrà tapar, almenys una mica, darrere d'Esquerra o d'algun altre que hi caigui de quatre potes. Aquest Artur és una canya.

Que no se li acudeixi convocar una altra vegada eleccions anticipades per treure algun escó menys. Quina gran estratègia.