CONCLUSIONS SOBRE EDUCACIÓ I MÓN RURAL
CONGRÉS DEL MÓN RURAL, RURAL ‘06
Les conclusions que segueixen són fruit d’un treball extens i de l’aportació de moltes persones de la comunitat educativa, local i de diferents entitats. Ha estat coordinat pel Secretariat de l’Escola Rural de Catalunya i el Grup Interuniversitari –GIER-. La nostra cooperació amb el Congrés es formalitza a les XIII Jornades d’Escola Rural de Berga, acte que aplegava un centenar de mestres amb inquietud per trobar eines que ens permetin millorar l’escola i l’educació davant un món rural que veiem canviant.
El Congrés, i més concretament el seu Director, assumeix les línies d’actuació que s’apunten i ens proposa aprofundir-hi durant el procés de Rural ’06. La modalitat per a la reflexió i el debat ha estat els “Fòrums per al Diàleg”, com bé diu el seu nom han estat espais per a la trobada, l’intercanvi d’idees i d’opinió i per a la proposta dels agents educatius, comunitaris i socials relacionats amb el món rural.
Avui, 6 de maig, hem realitzat la darrera sessió en el marc de les Jornades Finals del Congrés. Mirant enrera veiem una participació del voltant de 400 persones que amb veus diverses, de diferents indrets del territori han confluït en valorar l’educació com un element fonamental pel benestar de les persones, per la seva cultura i pel futur dels pobles. Hem cregut convenient que entrats al segle XXI hi ha valors educatius que val la pena continuar potenciant però l’escenari està canviant, i per això cal fer una aposta ferma per l’educació als pobles.
Entenem el concepte d’educació d’una manera global i àmplia, on l’escola rural i el seu model inclusiu té una gran importància, però que hi ha molts altres temes que hem d’abordar per potenciar una formació integral i integradora per a totes les persones que viuen diferents etapes de la seva vida a l’àmbit rural. Aquesta formació passa per, en primer lloc, per reconèixer les necessitats i demandes de cada etapa i, en segon lloc, per oferir una oferta educativa i cultural que creï sinèrgies.
Una de les virtuts del procés i els resultats, com s’apuntava abans, ha estat l’hetereogeneïtat de participants als debats: Pares i mares, representats d’ajuntaments, persones relacionades amb el lleure, representants sindicals de l’ensenyament, representants sindicals de la pagesia, mestres de diferents etapes educatives, professorat universitari i d’altres persones amb sensibilitat envers l’educació han protagonitzat uns debats rics i contructius que ja s’han recollit en la publicació de les Jornades Finals del Congrés. Aquí apuntarem les principals línies d’actuació que creiem que cal emprendre des d’ara mateix.
Ens apareixen en primer lloc quatre principis genèrics:
L’Educació és una responsabilitat de tot el Govern i de la Societat. Més enllà del Departament d’Educació creiem que hi ha d’haver polítiques transversals de totes les Conselleries per potenciar el desenvolupament rural. Hi ha experiències en diversos països en aquest sentit, a partir d’Agències que vetllen de manera interdepartamental per aquesta finalitat. Cal una major consciència que la major inversió que es pot fer pels pobles i per la societat en general és l’educació. Per això, cal un augment de pressupost educatiu, amb els corresponents mitjans de seguiment i avaluació per tal d’optimitzar-lo correctament.
És un sentiment compartit que les normatives que surten del Departament d’Educació tenen una visió “urbanocèntrica” és a dir,massa centrada en tot allò que passa en el món urbà i a l’escola gran. Conseqüentment, les persones que vivim i/o treballem als pobles petits i molt particularment els mestres de les escoles rurals solem ser unaexcepció que, per continuar essent, ens cal justificar reiteradament la nostra manera de fer i d’actuar. És per això que instem al Departament d’Educació a crear l’Observatori de l’Escola Rural. Aquest observatori hauria de tenir dues finalitats bàsiques: 1) recollir informació a fi de fer una planificació educativa - formativa el més completa i racional possible i 2) elaborar documents explicatius sobre la realitat de les escoles rurals a fi que tota reglamentació del Departament d’Educació sigui respectuosa i s’adapti al món rural i a la seva escola.
Cap persona que viu al món rural es pot quedar sense possibilitats d’educació al llarg de la vida per raons econòmiques o per dificultats de mobilitat. Si volem tendir a la igualtat real d’oportunitats i al tant esmentat equilibri territorial cal no deixar-se portar només per la rentabilitat, fa falta apostar per la formació de les persones que viuen arreu del territori en pobles.
Aquest Congrés ha estat un espai excel·lentper a la reflexió el diàleg i la proposta. Ara cal començar a posar-se a treballar en el sentit que han mostrat els seus diferents àmbits de treball. Instem al Govern de la Generalitat a assumir-ne les propostes i començar a iniciar experiències. Amb el benentès que calarà socialment i ens en podrem beneficiar si es fa d’acord amb les necessitats sentides, reals i expressades pel teixit social, ajuntaments i altres administracions i persones del territori concret.
Aquests quatre principis ens porten a delimitar una sèrie de línies educatives a les quals pensem cal tendir:
La idea de poble educador/ciutat educadora va molt lligada al concepte de ciutadania i d’educació que tinguem. Un projecte educatiu de poble és una opció político-social que cal garantir independentment de la voluntat del govern municipal conjuntural. Les limitacions d’algunes localitats petites es poden millorar a partir de la mancomunitat de municipis. Ens apareix la figura del tècnic educador rural. Una persona que coneix el territori, la seva realitat, la seva xarxa associativa i potencia la creació de projectes i activitats acords a les necessitats de la gent i per al desenvolupament cultural del territori.
La nova realitat sociològica del país, i també dels nostres pobles fa que les persones nouvingudes i la diversitat cultural sigui una realitat. Cal que es pugui comptar amb recursos i organtizació per a què aquestes persones aprenguin la nostra llengua, se sentin ben acollides i contribueixin al desenvolupament col·lectiu del poble, aportant les seves riqueses culturals i coneixent les nostres. Cal tenir en compte les necessitats d’aquestes famílies a l’hora de fer el disseny d’accions formatives i ser conscient que tots tenim coses per aprendre i per ensenyar.
La concepció educativa que tenim de l’educació infantil (0-6 anys), més la realitat canviant que estem vivint als pobles a nivell sòcio-laboral ens fa creure del tot convenient la necessitat de crear escoles bressol on hi ha o hi pot haver escola rural. Creiem que han d’estar integrades física i pedagògicament, de manera que es pugui fer un itinerari educatiu coherent dels 0 als 12 anys al poble. La competència del primer cicle de l’educació infantil (0-3 anys) és competència dels Ajuntaments. Creiem que necessiten un recolzament i acompanyament per part de la Generalitat, sobretot en el que fa a qüestions de finançament.
L’escola rural ha estat inclusiva per definició, per la diversitat d’edats de l’alumnat, per la diversitat de procedència, per la diversitat d’estils d’aprenentatge, per la diversitat metodològica, per la constant voluntat de incidir en aspectes de l’educació integral de la persona com l’autonomia, la cooperació, la solidaritat, el respecte a l’entorn. Cal mantenir aquest model integrant l’alumnat nouvingut que afegeix diversitat a la ja diversa situació de l’escola de poble. Creiem que ha d’haver un acostament dels recursos i serveis educatius a les necessitats de cada poble o zona, que no tenen perquè confluir. Les Aules d’Acollida, els EAPs, els CRP... han de ser veritables serveis de l’escola. Cal fer esment a la necessitat que hi hagi ajuts a les famílies per sufragar serveis que estan assumint en moltes ocasions privadament com l’acollida matinal, el menjador escolar, les activitats extraescolars...
El nostre model educatiu d’Escola i Zona Escolar Rural creiem que ha de basar-se en l’autonomia responsable. De manera que el centre pugui prendre decisions significatives quant a què ensenyar, quan fer-ho i de quines maneres. També ha d’haver la possibilitat de gestionar directament els recursos per tal d’optimitzar-los i adaptar-los el màxim a les necessitats.
Durant tot el Congrés han sorgit dues idees força rellevants:la importància de la bona alimentació i la valoració de la seva qualitat, i la necessitat de tenir una consciència ecològica per tal de mantenir un equilibri entre el paisatge natural i les activitats humanes. Instem al Departament d’Educació i al Govern a cercar coherència entre els valors educatius que compartim plenament i les pràctiques reals que es donen en molts casos en els menjadors escolars.
El pas a l’Educació Secundària Obligatòria suposa el desplaçament de l’alumnat a municipis més grans. Creiem que cal valorar la possibilitat de crear CES (Centres d’Ensenyament Secundari 12-16 anys) on es puguin adaptar i vincular a la realitat específica del territori. Considerem necessària una bona coordinació entre Primària i Secundària. No s’ha de limitar al traspàs d’informació, cal coordinar dinàmiques, continguts i maneres d’aprendre. Així es poden crear veritables itineraris educatius de l’educació obligatòria.
Cal pensar en la formació de la gent dels pobles un cop s’acaba el període obligatori. Cal una oferta formativa de tipus professionalitzador – FP, formació ocupacional i continuada- adequada a les necessitats laborals del territori. Cal un sistema d’ajuts suficient per als joves que han d’estudiar fora del poble.
Davant la futura Llei de Formació Permanent de Catalunya -formació de persones adultes- cal advertir al Departament d’Educació que tingui en compte la realitat del territori rural. A l’igual que hi ha professorat que es desplaça a les ZER també es podria cercar fórmules mancomunades en aquest sentit. El mateix sentit es podria donar a Escoles de Música, Arts... sempre tenint en compte les particularitats i la diversitat territorial del nostre país.
Constatem les dificultats de desplaçament i la necessitat d’una xarxa de transport públic que ajudin a la sostenibilitat de molts pobles. Tenint clar que hem de conscienciar-nos per al seu ús.
Cal una xarxa de serveis bàsics a cada poble per a la formació permanent, alguns compartits amb altres municipis de la zona. Cal involucrar Ajuntaments, Consells Comarcals, Institucions, Empreses... La biblioteca i els espais per a les noves tecnologies esdevenen imprescindibles, independentment del nombre d’habitants.
Instem a totes les Universitats de Catalunya a que en el pla de formació de futurs mestres tinguin en compte la realitat de l'escola rural en el conjunt de les matèries com a model educatiu. Alhora creiem que el Departament d'Educació ha de tenir en compte la particularitat de les nostres escoles.
El treball que hem realitzat al llarg d’aquest temps es pot resumir en una frase que ja ha sortit en aquest text, i que apareix en el sentit de totes i cadascuna de les seves parts: L’Educació és la millor inversió per al món rural.
Barcelona, 6 de maig de 2006