Visualización incorrecta de dos elementos posicionados mediante float
 
Get Adobe   Flash player
 

 

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Reactivem la Formació Professional
Ja fa temps, que a parer nostre, la complexitat en el món de la Formació Professional i dels diferents estudis professionalitzadors és molt important, tant en l’organització interna i externa dels centres com en la pràctica docent diària del professorat.
El professorat és, en definitiva, qui ho ha de gestionar, però ho ha de fer sense que les seves condicions laborals hagin evolucionat, ans al contrari, ja que han quedat afectades per una política de retallades gairebé constant, amb la disminució de sou i poder adquisitiu i amb l’increment d’hores lectives i l’augment de ràtios, com també l’augment significatiu de tasques docents amb una reducció del pressupost que afecta sobretot les famílies professionals que necessiten més recursos econòmics per al manteniment de tallers, aules específiques, laboratoris....
D’altra banda, a més de la LEC i la LOMCE, a Catalunya tenim la nova Llei de Formació Professional que vol establir mecanismes de millora en la coordinació de la governança del conjunt del sistema, però sense perjudici de les competències dels dos Departaments de la Generalitat de Catalunya involucrats, que són el d’Ensenyament i el d’Empresa i Ocupació (Treball).
La nova Llei de Formació Professional no ens ha de portar cap a la privatització, mitjançant la concessió de les autoritzacions necessàries perquè empreses, entitats i sindicats puguin fer una oferta d’FP reglada, ocupacional o contínua, subvencionada per l’administració catalana, o estatal, o europea. Des d’USTEC-STES ens preocupa que al Consell Català de la Formació Professional (CCFP) només hi participin com a representants sindicals CCOO i UGT, i la nova llei d’FP hauria de subsanar-ho tal com va dictar, per amplíssima majoria amb els únics vots en contra d’aquestes dues organitzacions.
L’FP encara ha de créixer, tant en alumnat i professorat com en grups i pressupost, i Instituts públics. Així, tothom ha de procurar augmentar la capacitat d’atracció de l’FP, ja que l’hem de rescatar de l’idea que alimenten alguns sectors de l’ordre social català i espanyol, de considerar-la de segon ordre. De fet a Europa, com també en la normativa catalana i estatal, la Formació Professional reglada està reconeguda com uns estudis de prestigi i altament necessaris i d’una gran projecció econòmica i social.
Amb la LOMCE es defineixen  dues “vies” o "itineraris" cap al Batxillerat i la Formació Professional a 4t d'ESO, i la possibilitat de fer una nova titulació de Formació Professional Bàsica als 15 anys, en substitució dels anteriors Programes de Qualificació Professional Inicial, una proposta gens assenyada, ja que la ràtio d’alumnes passa dels 15 (en els actuals Programes de formació i inserció laboral que substitueixen als PQPI) als 30 que indica la LOMCE per a la nova titulació de nivell 1 del catàleg de qualificacions professionals.  També significa la segregació prematura de l’alumnat als 15 anys i la substitució d’un certificat per a l’obtenció d’un títol, amb l’objectiu de maquillar els resultats estadístics. Totes aquestes condicions poden acabar devaluant la Formació Professional en lloc de millorar-la.
Des d’USTEC·STEs continuarem lluitant perquè la LOMCE no comporti cap devaluació de la Formació Professional. Amb la LOMCE hi ha els risc que desaparegui el curs d’accés a Grau Superior (CAS) segons les condicions d’accés i admissió que s’hi recullen, la qual cosa pot significar una nova retallada en l’oferta de grups i professorat que avui dia atén  més de 6.000 alumnes que utilitzen aquesta via d’accés.
Les condicions d’accés i admissió als cicles formatius que imposa la LOMCE, però també les actuals proves d’accés als diferents cicles d’FP, especialment pel que fa a l’accés als cicles formatius de grau superior, comporten una devaluació preocupant dels estudis i de les competències assignades als diferents títols.

Oferta d'FP Reglada/Específica
1)  Cal  ampliar l'oferta de Formació Professional, tant de Programes de Formació i inserció laboral (PFI) com dels actuals  Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior, especialment en aquelles famílies professionals amb més demanda i/o amb millor inserció laboral.
2) Les administracions educatives han de promoure les accions educatives pertinents perquè les persones acreditades puguin cursar en el seu territori a fi de poder conciliar la formació amb el treball, els mòduls professionals necessaris per completar i aconseguir un títol d'FP o un certificat de professionalitat, sigui quina sigui la seva família professional.
3) L'oferta existent i la seva ampliació no pot reduir-se a millorar l'aprofitament dels recursos perquè ja es parteix d'una situació de mínims que no es pot degradar encara més. Podem estar d'acord que l'ampliació es faci segons els recursos que hi hagi, però en cap cas s'ha de carregar la responsabilitat al centre i encara menys a les famílies i l’alumnat, amb la introducció de taxes als Cicles Formatius de Grau Superior i altres despeses, en lloc d’augmentar les dotacions econòmiques en aquelles famílies professionals que més ho necessiten. L’Administració ha de garantir aquests recursos econòmics als centres afectats.
4) Transparència i publicitat oficial dels convenis singulars de col·laboració entre centres d'FP i empreses. S’ha de comentar que actualment la modalitat d’FP Dual només afecta un petit percentatge del total d’alumnat d’FP reglada, però davant de l’aposta del Departament d’Ensenyament per la FP Dual, USTEC-STEs proposa crear un organisme mixt (per evitar males pràctiques) on totes les parts hi siguin representades davant del perill de deformació del sistema Dual, que vetlli pels interessos de l’alumnat i del professorat per damunt dels interessos empresarials, quan no es compleixin els acords dels convenis.
5) Els Cicles Formatius de Grau Superior han de quedar dins l'àmbit dels centres educatius públics no universitaris. La concessió a la universitat, a les empreses i a l'ensenyament concertat i/o privat, a més de les repercussions laborals per al professorat, pot produir una segregació entre els CFGS amb millor projecció laboral i professional, i els que no en tinguin tanta.
Des d’USTEC·STEs exigim al Govern de la Generalitat i als departaments amb competències en matèria educativa que mantinguin els Cicles Formatius de Grau Superior fora de l’àmbit universitari i empresarial. Ens oposem a la privatització de la Formació Professional i a l’externalització de la seva oferta.

Centres
1) Ràtios  màximes de 25 alumnes als Cicles Formatius de Grau Superior, de 20 als Cicles Formatius de Grau Mitjà i de 15 als nous programes de formació i inserció laboral, així com també en la futura Formació Professional Bàsica que es deriva de l’aplicació de la LOMCE. El desdoblament dels mòduls formatius pràctics no haurien de superar els 12-15 alumnes segons les especialitats. Unes ràtios que sempre caldrà reduir en funció del nombre d’alumnes amb NEE. Cal tenir en compte, però, que les ràtios en molts estudis d’FP a Europa mai no sobrepassen els 15 alumnes per grup, objectiu al qual ens hem d’apropar.
2) Mitjançant la nova Llei d’FP s’haurà d’establir una xarxa àmplia d’instituts públics que realitzin una oferta integrada d'FP. Es promourà tant l'increment dels centres integrats com l'autorització als centres amb oferta d'FP perquè puguin oferir formació per a l'ocupació. USTEC·STEs vetllarà perquè els centres que realitzin una oferta integrada disposin dels recursos humans i materials necessaris, i que es garanteixin als que ho sol·licitin, i que la formació ocupacional no interfereixi negativament en la reglada.
3) Les direccions dels centres amb cicles formatius han de garantir en el pressupost les partides econòmiques necessàries a causa de les característiques específiques de l’FP.

Professorat
1) Horari de 18 hores lectives per al professorat d’FP. Augment i consolidació de la plantilla de professorat per poder arribar a cobrir tota la demanda i, al mateix temps,  dissenyar i consolidar, ara més que mai, una xarxa pública, completa i eficaç  d’FP a Catalunya.
2) Creació d’un cos únic de professors d’FP en el marc del subgrup A1 establert per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP). Mentrestant, demanem un complement per als PTFP, adscrits al subgrup professional A2, per equiparació salarial al PES, adscrits al subgrup professional  A1. Reconeixement efectiu de l’adscripció de la titulació de tècnic/a superior i equivalents de Formació Professional a l’Espai Europeu de titulacions superiors al mateix nivell que qualsevol altra titulació superior.
3) Cal revisar el catàleg de titulacions exigides per a la docència a cicles, i la incorporació de les noves titulacions de GRAU respecte a les llicenciatures, diplomatures i altres titulacions declarades equivalents a efectes de docència.
4) Reconeixement efectiu de l’adscripció de la titulació de tècnic/a superior i equivalents de Formació Professional a l’Espai Europeu de titulacions superiors al mateix nivell que qualsevol altra titulació superior.
5) Continuem reivindicant l'augment d'una hora lectiva de reducció per a les tutories en el primer curs dels cicles de GM.
6) Redefinir la situació del professorat especialista, especialment pel que fa tant a la contractació com a les retribucions econòmiques, per tal que puguin percebre els estadis de promoció docent (sexennis) com la resta del professorat. Extensió a tot aquest col·lectiu del reconeixement i cobrament dels triennis que USTEC·STEs ha aconseguit amb reclamacions individuals.

Administració Educativa
1) Demanem una viceconselleria d'FP que depengui del Departament d'Ensenyament en lloc d’una comissió mixta formada per Ensenyament, Empresa i Ocupació, les patronals i els sindicats CCOO i UGT. La nova Llei de Formació Professional ha d’incorporar tots els agents educatius en les diferents comissions i grups de treball que es constitueixin a conseqüència del seu desenvolupament durant els propers anys. Cal més transparència i participació.
2) Demanem que l’Administració educativa competent garanteixi els recursos materials i econòmics necessaris, tant per a centres i professorat com per a l’alumnat. Demanem una millor racionalització i distribució de les partides econòmiques destinades a cicles formatius de tal manera que s’hi dediquin íntegrament. Per tant, demanem que les partides econòmiques destinades a l’FP estiguin vinculades directament, en cada centre,  a una dotació independent i exclusiva destinada a l’FP.

 

 

 

a

 

 

Consorci d'Educació de Barcelona

Baix Llobregat

Barcelona comarques

Vallès occidental

Maresme - Vallès Oriental

Catalunya central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

16/02/2015 11:36 (2)