LLEI D’IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES...

A poc a poc cap a la igualtat real

La recentment aprovada Llei Orgànica per a la ’igualtat efectiva de dones i homes, publicada al BOE el passat 23 de març, desplega l’articulat ( 9 i 14) de la Constitució Espanyola i incorpora dues directives europees (2002/73/CE i 2004/113/CE). És una llei marc que planteja una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, per la qual cosa determina en les seves disposicions addicionals tot un seguit de modificacions a moltes de les lleis vigents fins ara sobre aquesta matèria.

Els principals avenços que introdueix la llei són:

• la paritat entre els sexes en l’àmbit de la política, com és la representativitat equilibrada dins les llistes electorals,
• l’augment de representació femenina en tots els òrgans de decisió i direcció tant de les empreses públiques com de la privada.
• la promoció prioritària de dones en l’accés a l’ocupació, en els processos de formació,
• la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, amb mesures que afavoreixen ambdós sexes, com el permís de paternitat i l’extensió de la guarda legal de fills/filles menors de 8 anys.

Però tot i que la llei d’igualtat representa en un principi una fita important en matèria d’igualtat tant per les dones, com per a tota la societat en general, volem destacar els punts febles de la mateixa:

• Lamentem que aquesta llei només afecti les dones assalariades i s’oblidi, una vegada més, de totes les dones que treballen en l’àmbit de la seva família i la llar; ja que, en no considerar-se treball remunerat, exclou de drets laborals totes aquestes persones.
• Trobem preocupants les desqualificadores declaracions dels dirigents dela patronal que manifesten greus reticències per aplicar-la. Un dels seus arguments fa esment a l’augment de representació femenina en els quadres directius, argüint que –indiferentment del sexe- la direcció de les empreses ha d’estar en mans de persones qualificades. Hi estem totalment d’acord, però quan es parla de ‘competència’ i ‘qualificació’ mai es troben dones, i n’hi ha moltes de capacitades, de ben segur.
  El govern haurà de fer una estreta vigilància en aquest sentit així com respecte a la resistència de la classe empresarial per assolir la responsabilitat referent a l’aplicació de mesures organitzatives que possibilitin la corresponsabilitat entre vida privada i feina dels homes i de les dones o respecte a qualsevol discriminació en la contractació femenina per qüestions de gènere.
• D’altra banda, serà imprescindible dur a terme una forta campanya de sensibilització dirigida a trencar les resistències d’alguns sectors socials que entenen que les mesures d’acció positiva són una discriminació a l’inrevés. Com a feministes defensem que aquestes accions són del tot necessàries per aconseguir una veritable equitat entre els dos sexes, tenint en compte que històricament partim d’una situació marcadament desigual per a la meitat de la població (les dones). El mateix es pot pensar de les quotes i la paritat que responen simplement a la necessitat de prioritzar les dones en igualtat de mèrits professionals, amb la finalitat de fer disminuir la bretxa percentual de representació femenina.
• Com a docents i sindicalistes trobem que s’ha avançat en el plantejament d’alguns temes importants per disminuir el sexisme educatiu, com la proposta d’incloure dins les finalitats de l’educació “(...) la igualdad de derechos y oportunidades entre mujeres y hombres”, però mentre no hi hagi una intencionalitat més ferma per part dels/de les gestors/es de polítiques educatives per aplicar un model coeducatiu, no aconseguirem canviar els paràmetres de ‘feminitat’ i ‘masculinitat’ i no avançarem cap a una nova societat més justa i equitativa.

Des d’USTEC·STEs denunciem el doble joc de l’Administració en el camí cap a la igualtat, aprovant lleis que representen un avenç al mateix temps que fan polítiques socials i laborals que afavoreixen la precarietat de les dones i dificulten, quan no impossibiliten, gaudir dels beneficis de la llei. En aquest sentit la llei sembla més pensada per a col·lectius de dones amb treball estable i una situació professional especialitzada.

En definitiva, cal estar amatents per exigir la plena aplicació d’ aquesta llei  i el desenvolupament dels mecanismes necessaris per fer-la efectiva (recursos, pressupostos, etc) emplaçant els diferents òrgans competents, des de l’Administració pública a l’empresa privada, des de l’àmbit educatiu, el sanitari, els mitjans de comunicació per què s’eradiqui tota mena de discriminació i desigualtat vers les dones.

Secretaria de la Dona
maig 2007