ÀMBIT PRODUCTIU I ÀMBIT REPRODUCTIU.- àmbit productiu és el lloc on es desenvolupa l’activitat productiva de l’economia, els resultats del qual tenen un determinat valor de canvi en el mercat. L’àmbit reproductiu és el que inclou tot el referent a la reproducció de les persones, la cura del-les altres, la vida domèstica... i que està considerat com un valor d’ús, i per tant fora dels àmbits del mercat i l’economia formal.
Des d’una perspectiva androcèntrica el primer està relacionat amb el món masculí mentre que el segon amb el món de les dones, la qual cosa implica una clara divisió sexual dels rols, espais i el treball. A l’àmbit productiu se li assigna un valor de prestigi social mentre que al reproductiu de desprestigi i desvaloració. Els estudis de gènere i especialment des de disciplines com l’economia i l’antropologia incorporen nous paràmetres i perspectives, atorgant a l’àmbit reproductiu un valor de canvi en el moment en que el treball realitzat en l’espai domèstic és comptabilitza com un temps productiu que inclou serveis i tasques sense les quals seria difícil la realització i desenvolupament de les persones.
ANÀLISI DE GÈNERE .- Estudis que es realitzen tenint en compte la variable de gènere, és a dir, que considera que la realitat en la que ens movem té com una de les seves marques d’identitat la diferència sexual i els seus efectes socioculturals. ( anar a gènere )
ANDROCENTRISME .- Visió del món que posa a l’home ( masculí ) com a centre i mesura de totes les coses. Aquesta visió del món i de les coses parteix de la idea de que la mirada masculina és l’única possible i universal, i es generalitza a tota la humanitat ja siguin homes o dones. L’androcentrisme comporta la invisibilitat de les dones, la negació d’una mirada femenina i l’ocultació de les aportacions de les dones en els diferents àmbits de la ciència, de les arts, història, medicina, psicologia, filosofia, literatura, etc. L’androcentrisme constitueix una visió distorsionadora i empobridora de la realitat en ocultar les relacions de poder i d’opressió de l’ordre simbòlic masculí vers les dones. Suposa la imposició de models únics i d’estereotips masculins i femenins, la qual cosa suposa una diferent valoració.
AUTORITAT FEMENINA.- Concepte elaborat pel feminisme de la diferència ( Librería de mujeres de Milán ) que parteix de la idea de la construcció d’una autoritat femenina basada en l’intercanvi i la relació, que qüestiona i s’oposa al poder i la jerarquia masculina tradicionals.
COEDUCACIÓ.- Mètode educatiu que parteix del principi de la igualtat entre els sexes i de la no discriminació per raó de sexe.
Coeducar significa educar conjuntament a nens i nenes en la idea de que hi ha diferents mirades i visions del món, diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes que conformen la realitat col·lectiva i sense les que no es pot interpretar ni conèixer el món.
Coeducar significa no establir relacions de poder que supeditin un sexe a l’altre, sinó que incorpori en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per educar en la igualtat des de la diferència.
La diferència entre coeducació i escola mixta és força clara. L’escola mixta és limita a “ agrupar “ en les aules a nens i nenes, deixant fora del món acadèmic tot allò que té a veure amb el món i el saber de les dones.
L’escola coeducativa es planteja des de la presència real de les dones , no tan sols en les aules, sinó en tot allò que fa referència a l’organització i gestió del sistema educatiu i dels centres escolars, com la relació i interacció entre l’alumnat i el professorat, els currículums, el llenguatge, les unitats d’aprenentatge, els materials, els llibres, ect.
CONCILIACIÓ ENTRE LA VIDA FAMILIAR I LA VIDA LABORAL.- Seria la possibilitat de comptabilitzar els dos àmbits de la vida de qualsevol persona: la familiar i la del treball.
Tenint en compte de que la tradicional divisió sexual del treball porta un desigual distribució dels papers que corresponen a homes i a dones, aquesta realitat és encara avui en dia un desequilibri real entre els homes i les dones. Les dones es van veure relegades a l’àmbit domèstic i de la família, en tant que els homes s’han apropiat del món públic i del treball. Aquesta divisió ha suposat un fre per tal de que les dones accedeixin al món del treball i poguessin desenvolupar una carrera professional. Les dones que treballen “ fora de casa “ acostumen a realitzar el que s’anomena com a doble jornada laboral. A tot això s’uneix el poc reconeixement social que les tasques familiars tenen i que alhora suposen una desvaloració de les tasques considerades tradicionalment com a femenines.
El problema d ela conciliació entre la vida familiar i la professional és avui una de les principals dificultats per tal de que les dones aconsegueixin una veritable igualtat en el camp laboral i per tal de que puguin participar activament en la vida pública ( lleure, política, social). Una de les vies de possibles seria la de la coresponsabilitat, la distribució equitativa entre homes i dones de les responsabilitats derivades de la vida domèstica i/o familiar.
CURRÍCULUM.- Conjunt d’objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació que han de regular la pràctica educativa en una determinada etapa i àrea dels sistema educatiu. Des d’una perspectiva coeducativa es considera que en el currículum han d’estar presents objectius, continguts i orientacions metodològiques que incorporin els sabers i les expectatives de les dones evitant el risc de l’ androcentrisme en les pràctiques educatives.
CURRICULUM OCULT.- Aquelles actituds, comportaments, expectatives diferents que es tenen respecte a les diferències de sexe. Aplicat a la coeducació ens referim a tot allò que no apareix en el currículum formal i prescriptiu, així com les actituds i comportaments que no estan explícits, però que continuen reproduint rols sexistes.
DEMOCRÀCIA PARITÀRIA.- Forma d’organització política i social que parteix del principi d’igualtat entre els diferents col·lectius assegurant-los els mateixos drets i la mateixa representació en els òrgans decisoris i de govern.
Aquesta apreciació prové de la desigualtat històrica entre homes i dones en l’espai públic, que comportava l’exclusió de les dones de la vida política i organitzativa. Des de la perspectiva del feminisme de la igualtat, la igualtat entre homes i dones passa per l’equiparació numèrica en els llocs de decisió. Per això un dels mecanismes que s’utilitzen són les anomenades “ accions positives “ per tal de que assegurin quotes de participació de les dones en el món de la política, l’economia, etc., com a forma de corregir aquesta desigualtat.
DISCRIMINACIÓ PER RAÓ DEL SEXE.- Tracte desigual d’un sexe respecte l’altre. Desigualtat que pot donar-se de manera explícita o implícita. Històricament aquest tipus de discriminació s’ha centrat en les dones. Si bé s’ha avançat en la igualtat de drets, la desigualtat i la discriminació de les dones persisteix en la realitat sota diferents formes: feminització de la pobresa, discriminació salarial, violència de gènere, etc.,.
DISCRIMINACIÓ POSITIVA.- Conjunt de mesures orientades a corregir una situació de desigualtat sociocultural i a compensar la discriminació.
EMPODERAMENT.- Augment de l’ascens de les dones al poder i als òrgans de presa de decisions en qualsevol àmbit ( polític, social, cultural, econòmic...) Dignificació, valoració i reconeixement del fet de ser dona que suposa l’autoconsciència del poder individual i col·lectiu que les dones tenen.
ESTEREOTIPS SEXUALS.- Construcció cultural que suposa una visió arquetípica sobre cada un dels sexes, assignant-los de manera desigual i discriminatòria diferents papers, actituds i característiques. Els estereotips creen arquetips a través d’imatges que compleixen el paper de proposar models rígids en els que s’han de donar determinats tipus de comportament per tal de ser socialment acceptats-des. Els estereotips sexuals fixen un únic model de ser home i un únic model de ser dona vàlids socialment i a partir d’aquesta imatge tòpica construïda, estableixen un sistema desigual de relacions entre els dos sexes.
FEMINISME.- Corrent de pensament que vindica la igualtat entre homes i dones. El feminisme constata la desigualtat per raó de sexe i comporta a reclamar i defensar la igualtat de drets i oportunitats entre les persones. La reivindicació de drets per a les dones parteix d’una forma de mirar el món diferent a l’androcentrisme imperant, comporta una manera diferent de mirar i entendre el món, el poder i les relacions. En l’actualitat el feminisme podríem parlar de diferents “ maneres d’entendre i pensar feminista “, tot i que a grans trets les corrents principals del pensament feminista podríem situar-les en:
Feminisme de la igualtat : Parteix de la convicció de que la situació de inferioritat a la que han estat sotmeses les dones ( i estan ) es pot canviar aconseguint els mateixos drets que els homes. La consecució d’aquests drets posaria a les dones en una situació d’igualtat respecte els homes que les permetria introduir la mirada de les dones en el món, per tal d’aconseguir un món millor i diferent pels homes i per les dones.
Feminisme de la diferència : Parteix de que la lluita per a la igualtat acaba amb la diferència existent entre el ser home i el ser dona, ( diferències sexuals ) i reivindica que la “ alliberació ! de les dones no està en l’oposició a un món patriarcal sinó en la valoració i el reconeixement d’allò que tradicionalment s’ha considerat com a propi de les dones.
· Actualment podríem dir que el discurs més institucionalitzat ( polític ) segueix la línia del feminisme de la igualtat. En el sí del pensament feminista en canvi es treballa des dels darrers anys en el que podríem anomenar com a “ plurifeminisme “, o feminisme de la diversitat( diverses maneres d’entendre, pensar i actuar de les dones ) on tenen cabuda les dues corrents esmentades i altre idees i pensaments tant del feminisme teòric com de la pràctica feminista.
FEMINITZACIÓ.- Procés d’identificació de qualsevol situació amb les característiques i actituds assignades culturalment a les dones. Generalment comporta una interpretació devaluada que està relacionada amb els estereotips sexuals i amb la visió negativa i desvalorada de les dones. En l’actualitat aquesta visió negativa s’enfronta a la reivindicació i importància del terme que passa per la pròpia valoració i dignificació del que és i significa ser dona.
FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA.- Fa referència al fet de que la pobresa arreu del món afecta majoritàriament a les dones. Aquest fet respon a la desigualtat que les dones han tingut i tenen encara avui dia en l’accés als diferents recursos econòmics.
GÈNERE.- Conjunt de fenòmens socials, culturals, psicològics i lingüístics que s’associen a les diferències de sexe.
El sexe és una realitat biològica a partir de la qual s’ha volgut justificar la desigualtat i el diferent repartiment de papers entre homes i dones. Als anys 70 aparegué el terme de gènere, fent referència al conjunt de característiques que s’assignen a dones i homes i que s’adquireixen en el procés de socialització de les diferents cultures al llarg de la història.
El gènere és una construcció social variable en el temps i en les diferents societats i per tant susceptible de canvi.
PATRIARCAT.- Model d’organització social i polític, basat en la dominació i poder masculins dels homes vers les dones i sobre la que s’ha construït un únic model, l’hegemònic. És aquest model el que predomina en la majoria de les societats des del que s’organitzen les regles del joc que configuren les diferents realitats.
Una de les descripcions sobre aquest terme podria ser la de Victòria Sau,
“el Patriarcat consisteix en el poder dels pares: un sistema familiar i social, ideològic i polític amb el que els homes – a través de la força, la pressió directa, els diferents rituals, la tradició, la llei, el llenguatge, els costums, les tradicions, l’educació i la divisió del treball – determinen quin és el paper que han de desenvolupar les dones”.
SEXISME.- Actitud o comportament de menyspreu i opressió d’un sexe respecte a l’altre.
VIOLÈNCIA DE GÈNERE.- Violència exercida d’un sexe sobre “ l’ altre gènere “, basada en la creença arrelada en el sistema patriarcal de la superioritat d’un sexe ver l’altre. Aquí ens referim a la violència específica contra el gènere femení . Aquesta violència que es dóna en els diferents àmbits de la societat- la violència domèstica, la psicològica, la violència en les conflictes armats, la institucional... - comporta la seguretat per part dels homes de la seva superioritat i per tant del convenciment del sentit de possessió i sotmetiment de les dones per considerar-les com a part de la seva propietat i de la seva inferioritat. El sistema patriarcal que continua dominant com a model únic contribueix a legitimar la violència contra les dones.
VISIBILITZACIÓ:- Incorporar la història, els sabers, experiències de les dones als diferents àmbits socials i polítics. Suposa el reconeixement i la valoració de la història de les dones i en definitiva la idea d’igualtat entre els homes i les dones. ( en la realitat es continua donant una invisibilitat real en diferents aspectes de la realitat quotidiana ).
Secretaria de la Dona.