- Els manifestants de Barcelona van lluir pancartes i objectes contra les accions militars dels EUA. Foto: ELISENDA PONS
Els carrers de Barcelona i Madrid es van tornar a omplir quatre anys després de l'inici de la guerra de l'Iraq. En contraposició amb la convocatòria de l'any passat, aquest cop sí que les marxes van ser multitudinàries. A les dues ciutats, desenes de milers de ciutadans van denunciar les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, el conflicte palestino-israelià, els vols de la CIA o Guantánamo, entre altres.
Sota el lema Fora totes les tropes. No a l'ocupació de l'Iraq i Palestina, entre 10.000 (segons la Guàrdia Urbana) i 15.000 persones (segons els convocants) es van manifestar a Barcelona per protestar contra l'"ocupació" dels EUA a l'Iraq, la presència de soldats espanyols a l'Afganistan o el conflicte palestino-israelià.
CÀNTICS I PANCARTES
En la marxa van participar persones de totes les edats en un ambient festiu, on van corejar càntics com Guerra no, Fora l'OTAN de l'Afganistan, No al Guantánamo global, PP mentider o Aznar, Bush i Blair, terroristes. A les pancartes es van llegir lemes com No al Guantánamo global, 8è manament: no mentir o Pau és força.
La manifestació va sortir de la plaça Universitat i va transcórrer sense incidents fins a la plaça de Sant Jaume, on l'advocat Josep Maria Loperena va llegir un manifest de la plataforma convocant, Aturem la Guerra, que denunciava que en el conflicte de l'Iraq ja han mort 600.000 persones. "Els responsables George Bush, Tony Blair i José María Aznar han de ser jutjats davant el Tribunal Penal Internacional", va llançar Loperena, que va afegir: "¿Com es pot ser tan cínic? ¿Com és possible que ningú li exigeixi a Aznar responsabilitats a aquest mentider tan mediocre?".
En l'acte hi van participar, entre altres, els portaveus d'ERC i IC-V al Congrés, Joan Tardà i Joan Herrera, respectivament. També hi van assistir representants de sindicats, moviments feministes, i organitzacions de suport al poble palestí i sahrauí, entre altres.
A Madrid, desenes de milers de persones es van llançar al carrer, des de la plaça de la Cibeles a la d'Atocha, en una protesta convocada pel Fòrum Social i secundada pel PSOE, IU i els sindicats UGT i CCOO. La majoria de les pancartes i consignes van posar l'accent a exigir la fi de l'ocupació de l'Iraq i a criticar la política del PP en el conflicte.
GRAN BANDERA
Obria la marxa una gran bandera de Palestina, seguida d'una pancarta amb el lema Per la pau no a la guerra. Els seus portadors vestien de color taronja en demanda del tancament de Guantánamo. Darrere hi havia representants del món de la cultura, com Pedro Almodó- var; els sindicats, com Cándido Méndez, secretari general de la UGT; i els candidats del PSOE a Madrid, Rafael Simancas i Miguel Sebastián i d'IU, Inés Sabanés.
Una de les pancartes més aplaudides deia: Menteixen, torturen i maten. Culpables a l'Haia, mentre que els càntics més repetits a la manifestació van ser Hem vingut, no ens hi han portat, Després de crear guerra allà, el PP la munta aquí, a més de No a la guerra i Zapatero no estàs sol.
El manifest final el van llegir Rosa Regàs i les periodistes Olga Sánchez i Pilar del Río, dona de José Saramago, que no hi va poder participar per una indisposició. La directora de la Biblioteca Nacional va fer referència al trio de les Açores i va dir que per a aquesta guerra "injusta, cruel i il.legal" no hi ha justificació possible.
"Dol haver tingut tanta raó durant les marxes prèvies a la guerra", va afirmar davant del monument a les víctimes de l'11-M, que va contestar al PP afirmant que la lluita segueix "més viva que mai".