VIOLÈNCIES I MASCULINITAT !
Dissortadament aquests darrers dies la premsa ha distorsionat el tema de la violència juvenil en presentar les darrers esdeveniments de l’IES de l’Hospitalet, descontextuaitzats i sense parar a analitzar les possibles causes. De la mateixa manera que ha passat i encara continua passant amb el tema de la violència contra les dones, que de cop i volta és converteix en el tema central dels successos, ara li toca el torn a la violència juvenil o la violència entre iguals. De la mateixa manera que es va fer per orientar els mitjans de comunicació, través de diferents organitzacions que van elaborar un codi de recomanacions per al tractament correcte de les notícies sobre violència contra les dones, s’hauria de fer possiblement per abordar el tema de la violència juvenil, perquè sinó, tal i com s’està presentant la notícia, el missatge que s’està transmetent és el de perillositat en els centres, el de d’augment d’una violència generalitzada, el de que cada vegada són més els joves que formen part de bandes violentes organitzades. Lluny de presentar els fets com els que han passat a l’IES de l’Hospitalet, contextualitzant-los i donant a la notícia un tractament objectiu (que en definitiva en això consisteix la informació), sembla més aviat que l’objectiu fos crear alarma social.
És ben cert que existeix la violència juvenil, no és ni de bon tros un fet nou, però aquesta no té perquè relacionar-se directa o indirectament amb els centres educatius, barrejant a més diferents elements com els de la procedència ètnica, o cultural... És cert també que les agressions, baralles i discussions, sovint són la resposta més fàcil i ràpida per solvent un conflicte, en compte de recórrer al diàleg i la paraula que són les úniques eines que hauríem d’aprendre a fer servir per resoldre qualsevol conflicte de manera pacífica.
Per part dels mitjans de comunicació també resulta més fàcil mostrar només una part de les situacions en compte de procurar aportar elements per a l’anàlisi de les causes que provoquen o condueixen a aquests tipus de comportaments. De la mateixa manera que són raríssimes les ocasions que en la premsa es mostren altres models de conductes i notícies en positiu, de fets que tenen a veure amb la solidaritat, les actituds no violentes, el pacifisme, les accions de les dones i de moltes i molt joves, a favor de la pau i contra les violències. Això no és notícia !!! La violència no té res a veure amb l’edat, la classe social o la procedència ètnico-cultural de les persones, la violència té les seves arrels en causes més profundes, causes que tenen molt a veure en com es construeixen les identitats de gènere. Pot semblar banal que davant una situació com la violència juvenil vulgui posar la mirada en la construcció i reproducció del referent androcèntric com a model masculí hegemònic.
Un masculí hegemònic que no és altra cosa que la demostració de tota una gamma de conductes apreses a través de la socialització. Una masculinitat sexista i patriarcal.
D’acord amb aquest model que es continua reproduint i “ aprenent “, els nois juguen a veure qui és el més fort, el més valent, el més capaç de desafiar les normes establertes i sortir-se amb la seva al preu que sigui. Un model que té entre les diverses expressions la de la figura coneguda com “ el maton “ i és aquesta la que acaba tenint en el grup dels iguals els seus fervent seguidors.
L’escola evidentment juga un paper importantíssim en la construcció de les masculinitats. Així, per exemple, a l’educació infantil i primària, les nenes i els nens, l’únic referent que tenen és de les dones, i passen tota aquesta etapa educativa sense un sol home com a mestre. Però evidentment que no és l’escola únicament qui socialitza en aquest model de masculinitat, altres components tenen també un paper important, com és el del mateix grup d’amics, on el referent i model és el que guanya sempre, el més agressiu i violent, el que desafia l’autoritat, i és aquest el que s’acaba imposant com a model d’una masculinitat exitosa, perquè al final amb la seva conducta aconsegueix el que vol.
Un altre component socialitzador són els mitjans de comunicació, on la TV juga un paper de transmissor molt important, en presentar la majoria de vegades personatges masculins agressius, prepotent, competitius, arrogants...potenciant el paper de l’heroi en la figura de qui té més poder.
Les actituds i conductes agressives i violentes entre els adolescents, no són més que un reflex de els conductes i comportaments dels adults. És per tant responsabilitat de tothom treballar per uns altres valors que no siguin els d’aquesta masculinitat hegemònica que té com objectiu imposar-se sobre els i les més dèbils amb la utilització de la força i la violència. Per això moltes dones ensenyants i feministes continuem apostant per la coeducació com una eina per combatre el sexisme i aquells valors que encara es prenen com exemple vàlid, en comptes de qüestionar el model masculí existent.
Vicky Moreno
Secretaria de la Dona d’USTEC·STEs