8 de març 2008

Aquest any 2008, han passat cent anys dels tràgics fets de la fàbrica Cotton Textile Factory de NY. Des d’una mirada serena, un segle de lluita per part de les dones ens ha permés d'arribar al nou segle XXI amb uns fonaments ferms en el camí del reconeixement de la igualtat de drets de les persones. Ara bé, aquests ciments, lluny de reforçar una estructura social justa i més lliure, sembla que estiguin cada vegada més soterrats quan veiem emergir xacres com la violència contra les dones, la desigualtat salarial, l’atur femení, sempre més elevat, i, fins i tot, la necessitat de reclamar el dret al nostre propi cos.

Aquest 8 de març hem de tornar a fer sentir les nostres veus, i reclamem els nostres drets i la nostra manera de veure la vida. Un moment com l'actual en què aparentment formem part de l’estat del benestar ni les nostres preocupacions no haurien d'anar més enllà de l'obertura de noves perspectives de com conciliar la vida, malauradament encara hem de cridar que la violència pot acabar amb la teva vida pel sol fet de ser dona, que encara que tinguis la mateixa feina, si no ets home, pots cobrar un 43% menys o, simplement, no et contractaran o no t’escolliran per un càrrec..., és a dir, la nostra societat ha promulgat lleis que reconeixen els nostres drets, han posat una lletra, una lletra que tothom coneix però que sembla que hi hagi una part d'aquesta societat a la qual la música els diu una altra cosa i no bateguin alhora.

La societat del segle XXI s’ha de posar a l’hora i acabar d’una vegada amb les xacres que s'arrosseguen de segles passats. Tot i així, mai com ara hem estat tan visibles i hem tingut tanta força per esdevenir un veritable motor de transformació i canvi social.