Analitzant les dades de la primera enquesta sobre condicions de treball (2005-2008) i sobre dones i treball (publicació estadística del Departament de Treball. Anuari 2008), en podem extreure una sèrie de dades ben significatives:
La taxa d’activitat de les dones continua estant 15,9 punts per sota de la taxa d’activitat dels homes, i un dels motius principals pels quals les dones estan inactives és perquè són mestresses de casa ( un 42% de les dones inactives). Aquestes dades mostren que hi ha dones que per poder donar resposta a les necessitats de manteniment de la vida quotidiana no tenen ingressos propis, ni prestacions retributives perquè el treball que realitzen no és remunerat.
La jornada parcial és una modalitat de treball característica de les dones, que representen el 80% de les persones amb aquest tipus de jornada a Catalunya i Espanya, i un 76,2% a la Unió Europea. És especialment rellevant d’aquests resultats que el fet de tenir cura de la llar és esmentat, com a motiu de tenir jornada a temps parcial, per un 28,3% de les dones i només per un 0,4% dels homes.
Quant a la temporalitat, mitjançant una lectura per raó de sexe, s’observa que a finals de 2008 un 20% de les assalariades catalanes, un 30% de les espanyoles i un 15% de les europees tenen un contracte temporal, mentre que les xifres masculines són menors: un 18, 26 i 14%, respectivament.
Salut laboral
En el conjunt de la població, la sinistralitat ha tendit a disminuir en els últims anys. Tanmateix, aquest decreixement ha estat produït per una reducció del nombre d’accidents entre la població masculina, ja que entre les dones, des de l’any 2005, la sinistralitat ha anat augmentant. En la població femenina els accidents han crescut en xifres absolutes, un increment que s’ha concentrat en els accidents lleus, en el sector serveis i la contractació fixa.
La freqüència d’exposició a tots els agents físics difereix significativament per gènere, si exceptuem les radiacions no ionitzants. En tots els casos, l’exposició és superior per als homes que per a les dones, llevat de les radiacions ionitzants (activitat inclosa en els serveis sanitaris que són majoritàriament femenins)
Les dones diuen que han de treballar més de pressa amb una freqüència significativament superior als homes (37,8% 32,2%). Pel que fa als aspectes emocionals, les dones també amaguen les seves emocions amb una freqüència superior als homes (28,6% 19,6%) i valoren la seva feina, en general, com a més desgastadora emocionalment que els homes (20,6% 15,1%). Les dones estan més insatisfetes amb el reconeixement i el suport que reben en la feina amb una diferència al voltant dels 4 punts percentuals.
Pel que fa a la preocupació pel futur en aspectes com no trobar feina si es queden a l’atur, canvis no desitjats en l’horari, les tasques que duen a terme o el salari, el percentatge de dones que diuen estar bastant o molt preocupades és, en tots els casos, superior al percentatge d’homes. La diferència per gènere més rellevant és per la qüestió relativa a un possible canvi d’horari, ja que aquest aspecte preocupa bastant o molt el 22,9% dels homes i el 33,1% de les dones.
Pel que fa a la percepció de l’estat de salut, el 41% de les persones entrevistades afirma que la seva salut és molt bona o excel·lent, percentatge que és una mica més alt en el cas dels homes (42%) que entre les dones (39,5%), malgrat que aquesta diferència no és significativa. A l’altre extrem, el 12,4% dels treballadors/es expressa que la seva salut és regular o dolenta, una xifra que és lleugerament menor en el cas dels homes (11,2%) que en el cas de les dones (13,9%).
Aquesta lleugera percepció de menor bon estat de salut entre les dones coincideix amb la resposta a la pregunta que es fa als treballadors/es relativa a si pateixen o han patit algun trastorn crònic de salut diagnosticat per un metge/essa (diabetis, asma, migranya, etc.) ja que un 30,5% de les dones ho reconeix, per només un 23,5% dels homes.
Conciliació de la vida laboral i personal o familiar
Sovint la durada i la tipologia de la jornada laboral actuals són gairebé incompatibles amb la vida laboral o familiar, sobretot per a les dones. La necessitat de tenir cura de menors o de gent gran, de vegades amb discapacitats, fa molt difícil la conciliació entre la vida laboral i la personal o familiar. Fen resum, cal destacar que si se sumen totes les situacions en què la persona entrevistada participa, s’observa que els homes participen en la cura dels/de les menors (sols o compartint amb la parella o una altra persona) en un 63,2% dels casos, mentre que les dones hi participen en una proporció molt superior, el 81,8%. La diferència entre aquestes dues xifres correspon gairebé en la seva totalitat al 21,9% d’homes, que diuen que la cura dels/de les menors la duu a terme la seva parella. Fent el mateix càlcul, però respecte a la cura dels/de les majors de 65 anys que necessiten atenció, el 30,2% dels homes hi participa, enfront del 60% de les dones. Finalment, respecte a ocupar-se de les persones amb malalties greus o discapacitats, els homes també hi participen menys que les dones (un 38% per un 57,7%, respectivament).
De tota aquesta informació estadística, podem concloure, sense gaire risc a equivocar-nos, que les dones tenen una càrrega de treball afegida per motiu de la doble jornada que majoritàriament efectuen, ja que encara assumeixen la cura dels fills i filles, de la casa i de la gent gran. Com a conseqüència d’això, tenen un estat de salut, percebuda i real, pitjor que els treballadors homes en les seves mateixes condicions laborals.
Malgrat aquestes evidències, encara no es té en compte la condició de gènere a l’hora de planificar polítiques de prevenció en salut laboral. Es fa una planificació igual i s’obvia aquesta situació diferenciada que mostren les estadístiques, com també les diferents conseqüències biològiques que poden tenir els mateixos riscos laborals. I no només no es fa una política tenint en compte aquesta situació, sinó que la que es fa és seguint estàndards totalment masculins.
És per això que, un cop més, des d’ USTEC-STES demanem una prevenció en salut laboral que tingui en compte d’una manera clara, tan clara si més no com les evidències que mostren les estadístiques recollides pels diversos estudis del Departament de Treball, les diferències en les càrregues de treball de les dones i la seves particularitats biològiques a l’hora d’avaluar els diferents riscos i els efectes que els poden provocar.
Per prevenir la doble jornada demanem una política social i laboral que no obliguin les dones a escollir entre la feina i la maternitat, que doni més temps de permís de paternitat i de maternitat, uns horaris iguals per a homes i dones que facin possible la conciliació laboral i familiar, una educació no sexista que faci que els homes comparteixin la cura dels fills i filles, de la casa i de la gent gran o de les persones incapacitades.
Per prevenir les diferents conseqüències que els riscos laborals poden tenir sobre les dones, cal tenir-los present a l’hora d’elaborar els exàmens de salut, a l’hora de fer les avaluacions de riscos, i a l’hora de proposar les mesures preventives. Cal pensar que una treballadora estàndard és una persona que no té 1,70 m d’alçada i 80 quilos de pes, que té la menstruació un cop al mes fins als 50 anys aproximadament, que després té una menopausa que afecta el seu sistema hormonal, que les seves hormones són diferents de les dels homes i, per tant, no poden servir les mateixes mesures de prevenció.
Perquè les dones sí que necessiten descansar i dedicar temps a si mateixes igual que els homes i, per tant, si fan una doble jornada, es cansen el doble i la seva salut es deteriora abans. És per això que l’estat de salut percebuda i el detectat són pitjors que el dels homes en les mateixes condicions laborals.
Hem de ser capaces i capaços de capgirar aquesta situació.