Benvolguda senyora consellera,

Malgrat la voràgine que porta implícit qualsevol principi de curs, he trobat imperatiu posar-me en contacte amb vostè per expressar-vos a través d'aquestes línies un malestar personal que durant aquests primers dies de setembre no ha fet altra cosa que incrementar-se.

Donades les circumstàncies econòmiques que des de ja fa un temps afecten  directament bona part de la població d'aquest país i les conseqüents mesures que, tant des del govern central com des del nostre govern autonòmic s'han hagut de prendre per pal·liar o, si més no, reconduir i no agreujar encara més la situació, aquest nou curs escolar 2012-2013 el professorat d'educació secundària durà a terme una hora lectiva més a la setmana (dues més en relació al curs 2010-2011), 2 hores de permanència més a la setmana, veurà disminuïdes les hores de desgravació lectiva per dur a terme càrrecs de coordinació i incrementada la ràtio d'alumnat a l'aula. Tot això amanit, des del 2010, amb una disminució esglaonada però constant del nostre poder adquisitiu.

Arribats a aquest punt, em semblaria injust oblidar la precarietat laboral que pateix el personal substitut i interí de la borsa del personal docent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el qual ha vist com han disminuït les seves jornades de treball, com han disminuït les seves hores complementàries i de permanència al centre, com ha disminuït la seva relativa estabilitat laboral... Tot això, es tradueix, en definitiva, en una reducció considerable dels diners que perceben per dur a terme la seva feina. Repeteixo, precarietat laboral que afecta un dels pilars que ha de fonamentar un país que hauria de voler progressar i créixer, però que malauradament no pot.

Benvolguda senyora consellera, em poso en contacte amb vostè per afirmar que no em conformo. No em conformo amb l'horari d'aquest curs, no em conformo amb la situació professional que em toca de viure i no em conformo a veure com companys i companyes igual de qualificats o més que jo pateixen una situació vergonyosa, perquè la crisi ens afecta a tots. Vaja, perquè toca.

Tot seguit, us faig arribar el meu quadre horari d'aquest curs. Hi queden reflectides les 28 hores de feina que faig presencialment al centre cada setmana, distribuïdes en 20 de lectives i 8 de permanència a l'institut. A aquestes 28 s'hi han d'afegir dues més de reunions dels equips docents als quals pertanyo i que, en honor a la veritat, només es duran a terme quan sigui necessari. Ja en portem 30. I la meva pregunta és la següent:

Si la meva jornada sencera és de 37,5 hores setmanals i per la qual em paguen 1.802,38 euros, perquè cobro un trienni i una tutoria, com me les puc manegar per fer tota la feina que em resta en 7, 5 a la setmana o en 9,5 hores la setmana que no tingui reunions d'equip docent???? Aquesta feina a la qual em refereixo, per si no la sap ubicar, es podria resumir de la següent manera:

Elaborar material per als meus alumnes de 1r de batxillerat, ja que la matèria que cursen és de modalitat i no disposen de llibre de text (donades les circumstàncies que aquest l'alumnat ja s'ha de fer amb 6 llibres de lectura que costen uns diners); elaborar material complementari per als meus alumnes de 2n d'ESO que no arriben al nivell estàndard; llegir els 3 llibres de lectura de 2n d'ESO (1 per trimestre) i els 6 (2 cada trimestre) de 1r de batxillerat i elaborar i corregir els conseqüents exàmens o treballs de comprensió lectora; corregir els treballs de comprensió escrita que prèviamenthauré encarregat a l'alumnat dels meus tres grups de 2n, de 30, 31 i 30 alumnes respectivament; revisar els dossiers de treball que els alumnes de 2n m'entregaran al final de cada trimestre; passar les qualificacions de l'avaluació inicial al tutorial del centre;dur a terme i corregir les diverses proves escrites dels diferents grups i nivells dos, com a mínim, per a cada període avaluatiu;passar les qualificacions amb els comentaris pertinents al final de cada trimestre al SAGA; intentar respondre amb la màxima celeritat possible els correus electrònics o les trucades dels pares en relació a temes de tutoria; atendre'ls personalment i, quan és necessari, fora de les hores estrictament destinades a aquesta tasca; emplenar els informes d'entrevistes a pares; els formularis d'optatives, de matèries alternatives a la religió i els fulls d'incidència; portar un control de les faltes d'assistència de l'alumnat; acompanyar-los a les sortides, si cal fora de l'horari lectiu... Segueixo?

Amb el pòsit dels anys se suposa que un va acumulant experiència i material, però si a la joventut se li afegeix aquest sistema de destinacions carregat pel diable, em pot explicar com me les manego per començar el curs amb dignitat i unes quantes ulleres i maldecaps de menys si cada any em canvien de centre???

En fi, i sense afany de fer-me carregosa, deixeu-me dir-vos que em sembla que la meva no és una circumstància excepcional, sinó la norma a la qual voleu que ens acostumem. Doncs, deixeu-me repetir-vos que no!!! El que sí que és excepcional és el fet que una persona supediti la seva vida personal a la seva vida laboral. I jo això tampoc ho penso fer, malgrat ser una funcionària lleidatana de 34 anys embarassada de 28 setmanes amb hipoteca a Lleida i destinada d'ofici a un institut de Badalona, a la plantilla del qual m'he incorporat el dia 3 de setembre.

Que passi un molt bon dia consellera!!!

Núria Santiveri Serra

USTEC·STEs IAC, Actualitzat: 19/09/2012 19:05 (3)