ustec stes iac unio general trebaladors ensenyament logotip

UNA FLOR NO FA ESTIU: UNA RECUPERACIÓ QUE CAL MANTENIR I AMPLIAR

Aquest curs ha trencat la dinàmica de retallades i empitjorament de les xifres dels darrers anys. D’acord amb les dades del Departament, enguany ens trobem amb 4.714 docents més per atendre 2.700 alumnes més que el curs passat. Es tracta d’un fet que ha estat celebrat per l’Administració, que l’ha presentat com un indici que s’està sortint de la crisi. Tanmateix, cal recordar que aquests avenços s’han fet en contra de la voluntat de la Conselleria. Si avui es recuperen bona part dels docents que es van perdre és gràcies a la pressió sindical, que, a començament d’any, i sota l’amenaça de mobilitzacions durant la dura negociació dels pressupostos de la Generalitat, va aconseguir que l’Administració signés l’acord del 31 de gener. Valorem positivament aquest fet, tot i que el considerem encara insuficient.

Perquè, per tal de mantenir la mateixa correlació mestres-alumne de l’any 2010, moment a partir del qual la inversió educativa comença a enfonsar-se, caldrien encara 7.000 docents més a tots els serveis territorials. Per a cobrir totes les retallades que no s'han revertit en caldrien 8.300, atès que s'ha millorat en altres aspectes. Així mateix, si es vol aplicar l'imminent decret d'escola inclusiva la xifra de professorat i personal de suport educatiu hauria de créixer sensiblement per poder treballar amb ràtios de 15 alumnes amb personal de suport. L’acord signat aquest any comporta recuperació de personal i de condicions laborals al llarg de dos cursos. Confiem que el Departament no trenqui la seva paraula, i al llarg d’aquest curs mantindrem la pressió per tal que així sigui.

L’augment de professorat ha estat possible perquè s’han revertit algunes retallades fetes durant els darrers anys, especialment perquè s’han recuperat una de les dues hores lectives que van ser imposades pel Departament i hores de coordinació o atenció a la diversitat. Una part de l’augment es deu també a la proliferació de dedicacions, com els terços de jornada, que esdevenen una pura explotació laboral i la instal·lació de la precarietat com a filosofia general de l’Administració.

D’acord amb el pacte del 31 de gener, al llarg d’aquest curs s’ha de negociar la recuperació de la resta de retallades que han deteriorat l’escola pública al llarg d’aquests anys. En una època de creixement econòmic, caldrà demanar la solidaritat de la comunitat educativa per pressionar la Generalitat per revertir íntegrament el mal causat. A més, s’ha de recordar que, malgrat els diners invertits, la inversió en educació no universitària no arriba al 2,2% del PIB, molt lluny encara del mandat que estableix la LEC de dedicar el 6%. L’aplicació d’aquesta inversió resoldria bona part dels problemes educatius. Exigim al Govern i al Parlament un pressupost per al 18 per tal de no perdre cap any més en la reversió de les retallades

Ara bé, cal constatar greus incompliments de l’acord. Així, el Departament es comprometia a tenir tots els docents nomenats l’1 de setembre, però s’han produït 4.004 nomenaments, bona part dels quals eren vacants amb dedicació inferior a una jornada sencera. Aquests nomenaments tenen com a data d’inici el 8 de setembre, la qual cosa entenem que succeeix per dos motius; en primer lloc, per estalviar-se una quantitat propera als 3 milions d’euros i, en segon lloc, per donar prou temps per tal que s’apliqui la PDI en els quatre serveis territorials on encara funciona el pla pilot de cobertura de substitucions i de places perfilades a tot el territori, és a dir, les entrevistes personals en què les direccions tenen la capacitat de seleccionar arbitràriament al professorat.

L’extensió de la selecció de professorat a dit representa una privatització encoberta

Considerem una molt mala notícia l’expansió de llocs específics amb perfils professionals, emparats en un teòric projecte educatiu, que han passat de 3.385 a 4.332 llocs, el 6,1% de la plantilla. Com hem anat denunciant, malgrat els filtres que el Departament afirma que aplica, el marge de selecció dóna lloc a arbitrarietats i control ideològic, redueix la pluralitat i atempta contra la llibertat de càtedra i pensament. A més, afavoreix l’endogàmia i la discriminació i no té efectes en la qualitat de l’educació. Hem detectat alguns casos en què persones de la mateixa família i promoció acaben coincidint als mateixos claustres. Les entrevistes personals impliquen pressions als sol·licitants perquè renunciïn a permisos i llicències als quals tenen dret, poden discriminar les docents en edat fèrtil o embarassades, o poden provocar que es pateixin prejudicis a partir de l’aspecte físic (l'imprès que facilitava el Departament a les direccions al juny incloïa un ítem que en feia referència) o procedència. A més, posen el docent en una situació de dependència del seu lloc de treball en funció de l’opinió de les direccions: si excloem les noves incorporacions, en el 88% del professorat que ha obtingut una adjudicació sencera aquest estiu hi han intervingut directament les direccions.

D’altra banda, si comparem les proves de competències bàsiques dels centres que seleccionen a dit el professorat amb els que no ho fan, no veiem en absolut diferències. Al cap i a la fi, en el millor dels casos, aquest conjunt de mesures que s’apliquen en els darrers anys no implica cap millora pel que fa als resultats educatius, i en el pitjor genera malestar en els claustres. En conclusió, aquesta és una privatització encoberta, perquè el Departament copia les fórmules de selecció de personal d’una escola privada, que, d’acord amb totes les recerques, i en funció de la classe social de procedència dels alumnes, no té millors resultats que la pública, amb el seu garantista model de proveïment objectiu de personal.

La precarietat es manté a nivells alarmants i es continuen registrant arbitrarietats

Enguany calculem que el percentatge de personal interí i substitut és del 37,5% de la plantilla, amb un total de 29.054 docents tot i que és possible que vagi augmentant. Aquesta situació contravé la jurisprudència europea, que estableix un màxim d’un 8%. Es tracta d’una xifra extraordinàriament escandalosa que justificaria la utilització, amb rang de llei, de la funcionarització d’aquest personal mitjançant un concurs de mèrits, tal com permet l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Aquesta situació, que perjudica l’estabilitat dels centres i les condicions laborals dels docents, sembla que es mantindrà per l’encara escàs nombre de places d’oposicions previstes, o perquè encara no tenim notícies sobre un nou pla d’estabilitat docent. A més, i en contra del criteri del nostre sindicat i de les juntes de directors, es manté la possibilitat de contractar persones a un terç de jornada, quan tradicionalment el contracte mínim és a mitja jornada.

Aquest curs s’inicia amb un nou atac al personal interí, el qual cal recordar que és acomiadat cada curs (encara que porti molts anys a la funció pública). Amb la simple excusa que la Seguretat Social no permet contractar personal en situació de baixa, el Departament d’Ensenyament ha deixat sense nomenament les docents interines que gaudeixen d’un permís de maternitat o que estan de baixa per malaltia. Li reserven la vacant fins el finiment del permís o baixa, però ja no constaran com a treballadores de la Generalitat i, per tant, queden en dubte la compactació del gaudi dels permisos posteriors a la maternitat i altres ajuts com l'ajuda per mare treballadora. Aquest esclafament dels drets de criatures acabades de néixer és inconcebible en l’actuació d’una administració pública.

Cal destacar un altre incompliment del pacte del 31 de gener. Així, es preveia de dedicar uns 3 milions d’euros a la formació del professorat, però, a data d’avui, això no s’ha concretat de manera clara. De fet, constatem que, com està succeint en els darrers cursos, la formació es troba a mans privades, que empreses amb ànim de lucre s’encarreguen de la formació que permet optar a places perfilades i que es fa a costa dels diners i del temps lliure dels docents. Es tracta d’una situació intolerable que denunciem i que anirem seguint al llarg del curs.

Errors en adjudicacions i atenció deficient

La manca de transparència en els nomenaments i la complexitat creixent dels processos ha generat un bon nombre d’errors o d’incerteses sobre algunes destinacions. El fet que cada vegada siguin més importants els contactes que els mèrits està generant grans dosis de desconfiança entre el professorat. També hem registrat casos de convocatòries telefòniques en dies festius o entrevistes que es fan protocol·làriament per cobrir l’expedient, quan la decisió ja estava presa anteriorment. Finalment, quan toca corregir una bona part d’aquests errors, els docents perjudicats es troben que els serveis territorials són una paret. L’atenció és deficient: per exemple, només hi ha una petita franja temporal (de 12 a 14h) per a consultes telefòniques, sovint col·lapsades. Ens consta, a més, que el personal administratiu està desbordat, atès l’escàs nombre d'efectius, afectat també per les retallades. No ens cansarem d’exigir una millor atenció al professorat.

Recuperar el poder adquisitiu perdut

Amb totes les retallades, el poder adquisitiu del personal de les administracions públiques des del 2010 s’ha vist reduït en un 15,25%. Les retallades salvatges, la lenta recuperació de les pagues extres perdudes i la congelació salarial han produït una diferència que ja és hora que desaparegui. La distància entre el salari i el poder adquisitiu real encara s’obre més (17,5%) si tenim en compte el personal més novell que ha entrat al sistema educatiu, a qui el govern català li ha allargat de 6 a 9 anys el cobrament del primer complement o estadi.

Personal de suport educatiu (TEI, INS, EDU, EEE, etc.)

Continua sent l’únic col·lectiu la majoria de permisos i llicencies del qual no es cobreixen, cosa que suposa una pressió per als treballadors/es a l'hora de gaudir dels seus drets i una reducció de l’atenció necessària i de qualitat a l’alumnat.

Com passa amb la resta de professionals dels centres educatius, aquest col·lectiu ha patit greus retallades de drets i de poder adquisitiu. Cal insistir que, juntament amb la resta de professionals, aquest personal és un dels recursos i eix fonamental per atendre la diversitat que trobem actualment als centres i per dur-hi a terme una veritable inclusió.

Continua la LOMCE

Seguim amb la implantació de la LOMCE. Aquest curs, en coherència amb la tendència cap a un ensenyament més útil per al sistema productiu amb un sistema competencial en detriment dels coneixements que donin capacitat crítica, qui rep és la Filosofia, que passa a ser una matèria específica d’humanitats. També hi és coherent la selecció de directors amb un 51% de representació de l’Administració en la comissió de selecció i el paper consultiu del Consell Escolar.

Suport al referèndum de l’1 d’octubre

Finalment, som conscients que estem en un moment polític transcendent. Des dels nostres orígens, USTEC·STEs hem estat sempre coherents respecte a l’assumpció del dret a l’autodeterminació. Els ciutadans del nostre país hem estat convocats a un referèndum per decidir el destí col·lectiu. Exigim que es pugui votar als llocs habituals, també als centres educatius. Considerem que la presència d’urnes a escoles i instituts és un acte educatiu que mostra a les noves generacions i als claustres la necessitat de resoldre els conflictes democràticament. Com a part de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), no descartem cap tipus de mobilització per tal que l'1 d'octubre es pugui fer efectiu el dret a l'autodeterminació mitjançant el Referèndum.

Donem suport a la concentració-assemblea convocada per l’Assemblea Groga que se celebrarà dijous 14 de setembre a les 18h davant la seu del Departament (Via Augusta, 202).


afiliat ustec

Perquè som un sindicat que depen en més d'un 90% de teves aportacions i no pas de subvencions... AFILIA'T!
Tu garanteixes la nostra independència.

linia

USTEC·STEs IAC, Actualitzat:

13/09/2017 12:35 (19)